SHADOWS AND FOG (1991)
- USA (Orion). Guionista i director: Woody Allen. 85 minuts. Color.
Woody Allen (Kleinman), Mia Farrow (Irmy), John Malkovich (Paul), John Cusack (Jack), Jodie Foster (Dorrie).
La mort de l’artista
Mal rebuda per la crítica i ignorada pel públic, Ombres i boira va ser tot un fracàs. L’homenatge a l’expressionisme alemany no va arribar gaire enlloc per culpa d’un guió amb poca consistència: ara apunta cap a Kafka (El procés), amb el mateix Woody Allen com a K, ara apunta cap al film M (1931), el clàssic de Fritz Lang, amb un estrangulador que recorre la ciutat, de nit, fent ombres immenses per allà on passa. Té mitja gràcia, la cosa, però només mitja gràcia.
A part d’aquests dos desmaiats films narratius, hi ha la història, menys derivativa, d’Irmy i Paul, artistes de circ, ella empassa-sabres i ell pallasso. Costa imaginar Mia Farrow dedicada a tal ofici i també costa de pensar que John Malkovich hagi fet riure mai a ningú, però això no té importància. En té més, en canvi, que Irmy estigui delerosa de casar-se i tenir fills (això ho diu una Mia Farrow de 45 anys!). El pallasso, però no en vol sentir a parlar: “A family? That’s death to the artist”. En aquest punt sembla que sigui Woody Allen qui parli. Recordem que l’any següent es va produir la separació d’Allen i Farrow, ja anticipada a Husbands and Wives (1992).
La pel·lícula, quan té més vida, és potser al prostíbul on Irmy es refugia. El pla final de la parella feliç amb la criatura remet, és clar, a El setè segell de Bergman.
Nota: 2 (sobre 5)