Aquesta setmana hi havia molts temes a tocar: aniversari de la Revolució Francesa, el vodevil del finançament, etcètera, però no podia deixar de parlar d’aquesta ridícula, i cara, operació de l’arribada de mister Marshall, perdò, del tour, a BarcelonaAmigues i amics: començo per dir-vos que avui, 13 de juliol, tenia intenció de parlar de la
Cada dia que passa estic més convençut que les millors definicions possibles de la política catalana, les trobem no en els grans i densos tractats de teoria política, sinó que en els reculls de dites, modismes i frases fetes provinents de la saviesa (i sovint l’amarga experiència) popular. Amics i amigues: cada dia que passa
Segons els meus comptes, per juliol podem comptabilitzar quatre revolucions, 1776, 1789, 1830 i 1936, una contrarevolució 1936, i dues revoltes, 1835 i 1909, que no està gens malament. Parlem avui de la primera: 4 de juliol de 1776 Amigues i amics: entrem a juliol, un curiós mes pels qui no hem perdut la creença,
No se si sabeu que si la UE fos un estat que demanés ser admès per la Unió Europea, aquesta li negaria l’entrada, ja que la UE no compleix les condicions democràtiques que la Unió Europea exigeix als seus membres. Curiós, oi? Amics i amigues: com ja sabeu, un dels fets més comentats de
Primer que res, cal no confondre políticament correcte amb políticament hipòcrita, com fa massa gent. Dit això, ¿què és l’esquerra? Un moviment transfomador, o simplement la banda progre de la dreta? Marx, Engels i Jesús de Natzaret ens ajuden a entendre-ho una miqueta.Amigues i amics: poder que primer que res cal aclarir que, per a
Curiosament, mentre que l’Onze de Setembre, final d’una guerra causada per una disputa dinàstica de la monarquia espanyola, no ens enganyem, és celebrat amb pompa i fastuositat, el 7 de juny, on està l’origen del nostre himne, passa totalment ignorat. Vet aquí un motiu per fer-se preguntes, i aventurar respostesCAmics i amigues: Ahir, 7
Una campanya electoral d’encefalograma pla; una patronal que exigeix moderació salarial, però regala centenars de milions a una fundació presidida per l’aguerrida senyora Aguirre; un conseller de Medi Ambient que en un esdeveniment important del seu ram, cedeix cavallerosament el lloc a la ministra espanyola i se’n va al futbol…Amigues i amics: és evident
Amics i amigues: Al llarg de 25 setmanes hem vingut parlant de diversos temes, però aquesta diversitat era, és, aparent. perquè al capdavall el tema era únic, monotemàtic: nosaltres. Una minsa sisena part del conjunt dels éssers humans que viuen, malaviuen, i en molts casos simplement sobrevieun, al planeta Terra. Amics i amigues: Al llarg
Segueixo amb el que vaig començar en l’anterior carta. O sigui les relacions de Catalunya (amb, ny) i España (amb ñ). I no sols amb els seus governs. I aquí cal tornar al debat de l’estat de l’estat, en el que Zapatero, finalment! va reconèixer públicament que el finançament de Catalunya era injust… Però… Amigues
Va venir el senyor Pepiño Blanco, i va portar una gran promesa: rodalies ens seran traspassades. I ara mateix. Però després vas llegint coses, i la cosa no està gens clara. Fins i tot sembla que al capdavall, Renfe ens vendrà una mena de franquícia. Renfecat potser?Amics i amigues: Avui no us parlaré de la
Ha passat el Primer de Maig del primer any de crisi ja desbocada. Amb quatre milions d’aturats, camí de mig milió més i amb la Comissió Europea dient que les previsions del govern espanyol no són gens creïbles. I la processó cívica, a ritme de samba, ha estat d’allò més animada i divertida Amigues i
Mossèn Rouco, descendent directe d’aquells mossèn trabuc del segle XIX, d’aquella bestiolada que al segle IV va linxar Hipàtia, la directora de la Biblioteca d’Alexandria, ha parlat i ens ha definit que és democràcia i què no ho ésAmics i amigues: mossèn Rouco, ha parlat. Crec que no hi ha cap dubte, fins i tot
Amigues i amics: Malgrat tota la meva posterior derivació dialèctica, científica i etcètera, etcètera, davant segons quins fets recupero històries, actituds i cançons d’aquells vells anarquistes vençuts, sí, però no derrotats, que a l’amo li deien l’amo (no en el sentit reverencial del jornaler del sud peninsular, sinó que establint una orgullosa diferenciació de classe),
Antí! el prefix més conservador, per no dir reaccionari, que existeix a qualsevol llengua, perquè és el crit dels qui no estan d’acord amb ves a saber què, però que no es plantegen demolir això que no els agrada. Batallant per construir alguna cosa nova. Assumint que de ben segur que cometran errors, sense que
Tot just, i no casualment, dues setmanes abans de la càrrega que tant d’enrenou ha causat, vaig parlar del capitost dels Mossos, el senyor Saura. Ara, un cop passat el tòpic moment emocional, cal dir que les accions que en la 14a carta denunciava, ens haurien de preocupar més, molt més, que la càrrega del