Els pins murmuren… Els pins murmuren i regalen rialles sordes, teixint els fils de les fredes humitats, blanques i valves, de la nit hivernal. Talment sembla que la lluna camina de puntetes sobre els milers i milers d’agulletes de les fulles verdes dels arbres del parc. En la fosca contenció que precedeix la implosió de
La Mare Guilla Més mitologia …. 1.-La visita La mare guilla seia sobre unes soques velles, s’endormiscava i veia trescar un rusc d’abelles. La llum dels rajos del sol pessigollejaven, clars, la seva pell de cotó, els seus cabells fins esverats, del color de palla i mel. Duia bótes de molsa i un vestit de coure
Horitzó Quan el teu horitzó és desvirtuat pel traç somort d’una mà invisible tot allò que no fas et clausura, i no seràs en tota plenitud. No seràs. Aberrant corredor de la mort per on desfilen totes les boques com una interrogació increïble d’una vida que es pregunta on està el seu lloc inicial i
Plou Plou.I rellisco.Relliscosomicant…Quan obri la finestrapodré parlar de tu.Mentrestant…va relliscantla plujaal meu davant. Mireia Redondo Prat
Puntes de coixí Com si a les puntesdels dits hi tinguéscinc tendres boixetsper a fer les mevespuntes de coixí,escric les pautes. A les meves mansel món s’enreda;faré malabarsamb la mà estesa,cosiré els retallsamb la pell encesa Mireia Redondo Prat
Mitologia a més no poder EL VAIXELL DE LES ÀNIMES 1.- A les dotze de la nit A les dotze de la nit la platja s’aturava, cap remor, ningun brogit la sorra destorbava. El cel, un ull de basalt, de fit a fit mirava la congestió de la sal que la mar aquietava. La
Equilibris Deslligo tots els motsi faig equilibris.Corda sota els peus:nus de subterfugisMur sobre els cabells:ulls de prejudicis.Buit entre les mans?baules, ments, refugis… Al marge de la pistaglossa, lliure de xarxes,la veu funambulista. Mireia Redondo Prat
Vigílies i angoixes Aquí està.Com la moneda de cinc cèntimsque sempre dringa i balla solaal fons cosit de la butxaca.O com el tic tac del rellotgeque només s’escolta en l’insomnide nits de vigílies i angoixes.Com la imperceptible pestanyaque es desprén en total silencii vessa llàgrimes tancades.La por.por de perdre, por de guanyar.Por de fallar, por
Sagnia Cada pas punyiaamb aquell petit vidreclavat a la sandàlia.S’esmunyia, s’esmunyia…Em trepitjava el somriure. Lenta sagnia. Li vaig guanyar la partida?Vaig tancar la ferida,amb la carn obertai la vida cosida. Mireia Redondo Prat
La filadora Cardant i cardantla llana esquilada,fila que filales meves entranyes. Filant i filantla corda tibada,tiba que tibales meves migranyes. Cotó,agulla,alcoholi tisores… Sana que sanales meves històries Mireia Redondo Prat
Enfilant l’agulla Com si el bolígraf fosuna agulla fina,com si la tinta fosun llarg fil transparent,faig puntades curtesa través dels papers. Rento les feridesi les curo després. Sense anestèsia,però amb molts motius,palpo cicatrius. Mireia Redondo Prat