Desitjos als terrats...

només la lluna et vigila....

11 de juny de 2013
0 comentaris

Vigílies i angoixes

Vigílies i angoixes

Aquí està.
Com la moneda de cinc cèntims
que sempre dringa i balla sola
al fons cosit de la butxaca.
O com el tic tac del rellotge
que només s’escolta en l’insomni
de nits de vigílies i angoixes.
Com la imperceptible pestanya
que es desprén en total silenci
i vessa llàgrimes tancades.
La por.
por de perdre, por de guanyar.
Por de fallar, por d’entendre.
Por de plorar, por d’encertar.
Por de callar, por de córrer.
Por de sentir, por de patir.
Por de recordar, por de provar.
Por d’intentar,
de caminar,
de caure,
de frenar,
de guardar,
de deixar anar…
D’estar sola,
del brogit.
Por de témer.
En definitiva,
por de la por.
Por de veure el temor
com un monstre, amb horror.
Temor de no saber fer de la por
una companya més de la meva excursió.

Mireia Redondo Prat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!