Dones artistes

Nascudes sota la constel·lació de Capricorn

Publicat el 9 d'agost de 2023

No van vendre la seva obra sinó que la van fer per a la pròpia curació. Tampoc no van fer estudis convencionals d’art. I, així i tot, són artistes i el seu art pot ser llegit com a tal. És el cas de dues dones que, tot i ser contemporànies, no van tenir cap contacte en vida, si bé comparteixen formes, trajectòries i motius: la maresmenca Josefa Tolrà (1880-1959) i la londinenca Madge Gill (1882-1961). Pilar Bonet ha comissariat una exposició, “La mà guiada”, al Museu Nacional d’Art de Catalunya, que recupera i fa dialogar aquestes dues artistes, la creativitat de les quals està lligada a l’espiritualitat utopista i a l’experiència visionària d’inicis del segle XX.

Totes dues tenen experiències de pèrdua i, en un moment determinat, per a elles l’art revesteix una funció guaridora de l’ànima. Els processos creatius són íntims i febrils. Sense estudis específics reglats, les dues apliquen alguns dels sabers vinculats amb les dones d’aleshores, com és el cas del brodat, amb un llenguatge personal i críptic, que vehicula coneixements esotèrics propis i la pràctica de l’espiritisme. D’això en resulten il·lustracions que recorden les mandales, amb motius, figuratius o abstractes, repetitius, intrincats, aplicant automatismes que en l’art convencional serien propis del surrealisme i del dadaisme. En el cas de Tolrà, la creativitat plàstica està vinculada estretament amb la literària.

Rotlle il·lustrat de Madge Gill; “Figura amb mantó brodat” de Josefa Tolrà; sense títol, de Gill (esq) i “El ángel y el mendigo”, de Tolrà.

Tot i que la seva obra no va ser feta per ser comercialitzada, no va ser del tot desconeguda a l’època: Gill va exposar diversos cops i Tolrà era visitada assíduament per artistes, com Brossa, i també va mostrar la seva obra un cop a la sala Gaspar de Barcelona poc abans de morir. L’obra d’aquestes artistes s’ha relacionat amb les creacions de l’Art Brut de les quals hem parlat sovint en aquest blog. Els familiars d’ambdues van procurar tenir cura de les peces artístiques; les de Tolrà es conserven majoritàriament a la Fundació Josefa Tolrà-Art visionari, però també al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia, al MACBA i al Museu d’art modern, contemporani i d’art brut de Lilla. L’obra de Gill es conserva sobretot al London Borough of Newham.

Mantó de Manila i xal negre, brodats per Tolrà; tapís de Gill.

La proposta de la comissària s’enriqueix amb un exquisit disseny gràfic i de l’espai expositiu, a càrrec de Núria Torrell i Andrea Manenti. Totes les imatges són de l’exposició.

Publicat dins de Exposicions, Individualitats | Deixa un comentari

Tina Modotti, a banda i banda de la càmera

Publicat el 6 d'agost de 2023

Tina Modotti (Udine, 1896 – Ciutat de Mèxic, 1942) va tenir una vida intensa, tant en l’àmbit artístic, com social i polític. El pare, natural d’Udine, havia emigrat a la costa oest dels Estats Units a finals del segle XIX i, al llarg dels anys, el va seguir la família. Així doncs, Tina va passar la seva adolescència i joventut a San Francisco, dins la nombrosa comunitat d’emigrants italians. De seguida va treballar com a model d’artistes i fotògrafs i a prendre part en obres teatrals. Dins aquest ambient, va conèixer el pintor Roubaix de l’Abrie Richéy, Robo, amb qui es va amistançar. La parella es va traslladar a Los Ángeles, on Tina va participar en tres pel·lícules de cinema mut.

L’any 1921 va conèixer el fotògraf Edward Weston (1886-1958), amb qui va fer de model, i aviat es va convertir en la seva deixebla i amant. Weston era membre del grup f/64, de gran importància en el sorgiment de la nova fotografia dels anys vint i trenta als Estats Units. Modotti deixa de llarg l’estètica pictorialista de les pel·lícules mudes per abraçar una nova objectivitat que vol fer de la fotografia un art autònom de la imatge pictòrica, però no adoptarà només una visió estètica sinó també un contingut social.

“Dos lliris d’aigua” (1924)
“Arquitectura amb bastides” (1925)

Robo va traslladar-se temporalment a Mèxic, on va quedar fascinat per l’efervescència cultural del país. Allà comença a preparar una exposició per a Weston, però malauradament va morir de verola al poc temps. En repatriar el cadàver del marit, Tina Modotti va sentir-s’hi igualment atreta i el 1923 es va instal·lar a Ciutat de Mèxic amb Weston. Allà va entrar en contacte amb cercles artístics i literaris i aviat va començar a publicar en revistes il·lustrades. Alhora, va afiliar-se al Partit Comunista de Mèxic i el seu compromís polític i social envers les classes més desfavorides es va incrementar. A diferència de la depuració formal dels nus, paisatges i natures mortes de Weston, Modotti està interessada per la figura humana, especialment la femenina -té força imatges de maternitats- en situacions quotidianes, en el retrat i en la representació de les mans en plena activitat, en l’arquitectura i en la natura morta, jugant amb els contrastos lumínics i contrapicats. A Mèxic també documenta fotogràficament la feina d’artistes, com Diego Rivera i Frida Kahlo.

“Mans del titellaire” (1929)
“Mare amb nadó a Tehuantepec” (1929)

D’ençà de la seva militància comunista, també crea obres simbòliques combinant objectes, per representar conceptes com l’emancipació del poble indígena; per tant, es concep, més que com a artista, com una treballadora al servei del poble. Acusada falsament d’haver atemptat contra el president del país, va ser expulsada el 1930. Els anys següents, treballa a Berlin i a Moscou com a delegada del Socors Roig Internacional, una entitat d’ajuda humanitària de la Internacional Comunista. En esclatar la guerra d’Espanya, Modotti s’hi traslladarà, fent importants tasques d’organització, cures sanitàries, documentació i propaganda. No es coneix, en canvi, producció fotogràfica d’aquella etapa. El 1939 retorna a Mèxic, on morirà prematurament el 1942. La seva obra va restar molt temps oblidada i es va començar a recuperar durant la dècada dels setanta del segle passat. L’any 2023, la Fundació Mapfre KBR (Barcelona), li ha dedicat una retrospectiva (les fotos són de l’exposició).