Dones artistes

Tina Modotti (Udine, 1896 – Ciutat de Mèxic, 1942) va tenir una vida intensa, tant en l’àmbit artístic, com social i polític. El pare, natural d’Udine, havia emigrat a la costa oest dels Estats Units a finals del segle XIX i, al llarg dels anys, el va seguir la família. Així doncs, Tina va passar la seva adolescència i joventut a San Francisco, dins la nombrosa comunitat d’emigrants italians. De seguida va treballar com a model d’artistes i fotògrafs i a prendre part en obres teatrals. Dins aquest ambient, va conèixer el pintor Roubaix de l’Abrie Richéy, Robo, amb qui es va amistançar. La parella es va traslladar a Los Ángeles, on Tina va participar en tres pel·lícules de cinema mut.

L’any 1921 va conèixer el fotògraf Edward Weston (1886-1958), amb qui va fer de model, i aviat es va convertir en la seva deixebla i amant. Weston era membre del grup f/64, de gran importància en el sorgiment de la nova fotografia dels anys vint i trenta als Estats Units. Modotti deixa de llarg l’estètica pictorialista de les pel·lícules mudes per abraçar una nova objectivitat que vol fer de la fotografia un art autònom de la imatge pictòrica, però no adoptarà només una visió estètica sinó també un contingut social.

“Dos lliris d’aigua” (1924)
“Arquitectura amb bastides” (1925)

Robo va traslladar-se temporalment a Mèxic, on va quedar fascinat per l’efervescència cultural del país. Allà comença a preparar una exposició per a Weston, però malauradament va morir de verola al poc temps. En repatriar el cadàver del marit, Tina Modotti va sentir-s’hi igualment atreta i el 1923 es va instal·lar a Ciutat de Mèxic amb Weston. Allà va entrar en contacte amb cercles artístics i literaris i aviat va començar a publicar en revistes il·lustrades. Alhora, va afiliar-se al Partit Comunista de Mèxic i el seu compromís polític i social envers les classes més desfavorides es va incrementar. A diferència de la depuració formal dels nus, paisatges i natures mortes de Weston, Modotti està interessada per la figura humana, especialment la femenina -té força imatges de maternitats- en situacions quotidianes, en el retrat i en la representació de les mans en plena activitat, en l’arquitectura i en la natura morta, jugant amb els contrastos lumínics i contrapicats. A Mèxic també documenta fotogràficament la feina d’artistes, com Diego Rivera i Frida Kahlo.

“Mans del titellaire” (1929)
“Mare amb nadó a Tehuantepec” (1929)

D’ençà de la seva militància comunista, també crea obres simbòliques combinant objectes, per representar conceptes com l’emancipació del poble indígena; per tant, es concep, més que com a artista, com una treballadora al servei del poble. Acusada falsament d’haver atemptat contra el president del país, va ser expulsada el 1930. Els anys següents, treballa a Berlin i a Moscou com a delegada del Socors Roig Internacional, una entitat d’ajuda humanitària de la Internacional Comunista. En esclatar la guerra d’Espanya, Modotti s’hi traslladarà, fent importants tasques d’organització, cures sanitàries, documentació i propaganda. No es coneix, en canvi, producció fotogràfica d’aquella etapa. El 1939 retorna a Mèxic, on morirà prematurament el 1942. La seva obra va restar molt temps oblidada i es va començar a recuperar durant la dècada dels setanta del segle passat. L’any 2023, la Fundació Mapfre KBR (Barcelona), li ha dedicat una retrospectiva (les fotos són de l’exposició).