Mails per a Hipàtia

Finalment l’exposició “Revolució VilaWeb” ha tancat les portes. Ha estat de maig a finals de setembre al Palau Robert de Barcelona i, com a part de les activitats que hem fet, grups de subscriptors de VilaWeb han estat convidats a visitar-la amb mi. Hi han passat prop de mil persones en aquestes visites, que m’han permès conèixer-los millor i entendre millor què esperen de nosaltres.

Un dels darrers dies que era oberta, vam gravar aquest vídeo on hi ha -més o menys- l’explicació que jo els feia de la mateixa. És, si ho voleu així, una visita virtual.

Aquest cap de setmana passada ens hem trobar a Barcelona quatre diaris europeus que compartim moltes coses i que tenim problemes comuns. Ha estat una gran ocasió per a mirar de crear sinergies i sobretot per a compartir la mirada sobre el present i el futur de la professió.

Hi hem participat VilaWeb, els italians de FanPage, la gran sensació periodística del país cisalpí ara mateix, els croates de Telegram i Denník N, un molt potent diari eslovac, que ara també té versió txeca i un apartat en hongarès. A la trobada era prevista l’assistència també de De Correspondent, però el seu director va pillar la Covid en el darrer minut i es va haver de quedar a Amsterdam.

Cada cap de setmana compartisc espai a VilaWeb, Berria i Nós Diario amb els directors d’aquests dos mitjans, Martxelo Otamendi i Maria Obelleiro, però en ocasió de l’exposició Revolució VilaWeb, que es fa al Palau Robert de Barcelona, ahir vam corporitzar la relació fent un Galeusca de Directors en viu i en directe. Ací teniu el vídeo.

Aprofitant que havia de presentar Fronteres a L’Alguer, hi hem passat una setmana de descans. Hem tornat a l’hotel on ja vam ser quan l’Assumpció estava embarassada de la nostra major, fa trenta-tres anys per tant. En teníem un record magnífic però no sabíem si en part això era així perquè érem molt joves i feliços i estàvem plens d’il·lusions. No ens ha defraudat, però.

Sincerament es tractava de descansar. Anar a la platja o a la piscina. Llegir. Veure alguna pel·lícula. Passejar… I això és exàctament el que hem fet. Gaudint a més del paisatge impecable d’aquesta part de Sardenya que és el que devia haver en les nostres costes, abans de la invasió pel turisme forassenyat.

I lògicament vam baixar a L’Alguer. Hi tenim amics entranyables, de tota la vida, i sempre és un goig passejar pels seus catalaníssims carrers. I vaig fer, sí, la presentació del llibre, al Jardí de Vil·la Mosca, amb una assistència de prop de cinquanta persones que em fa la sensació que va superar les expectatives dels organitzadors i tot. I les meues, sobretot.