L’Alguer
Aprofitant que havia de presentar Fronteres a L’Alguer, hi hem passat una setmana de descans. Hem tornat a l’hotel on ja vam ser quan l’Assumpció estava embarassada de la nostra major, fa trenta-tres anys per tant. En teníem un record magnífic però no sabíem si en part això era així perquè érem molt joves i feliços i estàvem plens d’il·lusions. No ens ha defraudat, però.
Sincerament es tractava de descansar. Anar a la platja o a la piscina. Llegir. Veure alguna pel·lícula. Passejar… I això és exàctament el que hem fet. Gaudint a més del paisatge impecable d’aquesta part de Sardenya que és el que devia haver en les nostres costes, abans de la invasió pel turisme forassenyat.
I lògicament vam baixar a L’Alguer. Hi tenim amics entranyables, de tota la vida, i sempre és un goig passejar pels seus catalaníssims carrers. I vaig fer, sí, la presentació del llibre, al Jardí de Vil·la Mosca, amb una assistència de prop de cinquanta persones que em fa la sensació que va superar les expectatives dels organitzadors i tot. I les meues, sobretot.