Mails per a Hipàtia

Quan em vaig plantejar on tocava fer la primera presentació del meu nou llibre “Fronteres” no vaig dubtar en cap moment que havia de ser a Andorra. Per diverses raons.

Primer perquè en pocs llocs del nostre país les fronteres són tan importants i han estat tan definitòries com a Andorra. En segon lloc perquè la creació de la nova llibreria La Trenca, en la qual ha intervingut el meu gran Marc Vila, ens donava una excusa molt especial per a acostar-nos-hi. I finalment perquè ja que jo sempre dic que el meu país no vull que tinga el mateix vici centralista que Espanya això s’ha de posar en pràctica.

La meua sorpresa, però, va ser que va aparèixer de sobte un quart argument que em va fer molt feliç i que va ser l’aparició del conseller Lluís Puig, en el que de fet era la seua primera excursió fora de la Unió Europea i la primera visita dels exiliats catalans a Andorra. Puig va arribar amb aquell posat que gasta, tant natural i expansiu, vam estar xerrant una estona i després va desaparèixer tal i com havia vingut…

Havia acudit un parell de vegades ja al tall de la Meridiana, però ahir va ser un dia especial perquè hi anava en la condició de convidat. Però a més perquè ho vaig fer en un dels primers dies en que el conseller d’interior del govern presumptament independentista havia decidit que aquests ciutadans persistents no podien exercir el seu dret a manifestar-se.

Hi vaig fer cap i la primera sorpresa va ser que un dels participants ja venia amb el “Fronteres” sota el braç, que just va eixir ahir. I l’anècdota va donar per molt. Em va demanar que el signarà però després quan els Mossos ens van dissoldre un d’ells li’l va robar -literalment. Finalment es va recuperar després d’amenaçar la policia amb que teníem gravat com l’havien robat, cosa que no era certa però va funcionar.

En total vam tallar la Meridiana durant trenta-cinc minuts. Els Mossos ens van envoltar i a empentes i rodolons ens van anar fent fora del carrer mentre nosaltres ens resistíem fent el pas tan lent com fos possible. Res de l’altre món però una mostra més de com aquest poble està ple de valents i la nostra política de mesells.

Vaig fer-me una selfie…