Mails per a Hipàtia

Havia acudit un parell de vegades ja al tall de la Meridiana, però ahir va ser un dia especial perquè hi anava en la condició de convidat. Però a més perquè ho vaig fer en un dels primers dies en que el conseller d’interior del govern presumptament independentista havia decidit que aquests ciutadans persistents no podien exercir el seu dret a manifestar-se.

Hi vaig fer cap i la primera sorpresa va ser que un dels participants ja venia amb el “Fronteres” sota el braç, que just va eixir ahir. I l’anècdota va donar per molt. Em va demanar que el signarà però després quan els Mossos ens van dissoldre un d’ells li’l va robar -literalment. Finalment es va recuperar després d’amenaçar la policia amb que teníem gravat com l’havien robat, cosa que no era certa però va funcionar.

En total vam tallar la Meridiana durant trenta-cinc minuts. Els Mossos ens van envoltar i a empentes i rodolons ens van anar fent fora del carrer mentre nosaltres ens resistíem fent el pas tan lent com fos possible. Res de l’altre món però una mostra més de com aquest poble està ple de valents i la nostra política de mesells.

Vaig fer-me una selfie…