Mails per a Hipàtia

Ahir vam celebrar la primera de les Assemblees de Lectors de VilaWeb corresponents al 2021. Ha estat un retorn. La primera de les assemblees del 2020 estava prevista per al dia en que es va proclamar, que Sánchez va proclamar, l’estat d’emergència. I ja no es va poder fer. L’any abans n’havíem fet 21, en diverses ciutats i poblacions i aquest moviment va quedat tallar. Al 2020 vam fer algunes xerrades que presentàvem com a mini-assemblees de lectors, en format videoconferència. Però calia tornar al carrer i a la gent.

Enguany no en farem 21. No està el país per a tant de moviment, com s’ha comprovat en l’assistència a aquesta primera, menor del que era habitual. La gent segueix tenint por a tancar-se en un recinte en companyia d’altra gent, cosa que comprenc a la perfecció. En farem quatre, en qualsevol cas, a Barcelona, Ciutadella de Menorca, València i Perpinyà.

En el vídeo hi ha la meua intervenció, que ha estat un repàs a aquest any i mig tan complicat i difícil que hem viscut tots plegats.

Participe a Vilafranca en una de les sessions del Debat Constituent que impulsa Lluís Llach. Ho faig en companyia d’Albano Dante Fachin i més d’un centenar de persones que omplen les cadires disponibles a la sala. Aquesta setmana he anat també a Sant Cugat i Manresa i la tònica és la mateixa a tot arreu. Ple. La gent no s’ha mogut del lloc. Els partits i el govern sí però la gent no,

La dinàmica del Debat Constituent és francament interessant i està perfectament engreixada. He gaudit discutint sobre la forma d’estat, les llengües i els drets dels nouvinguts, que són els tres temes que m’han tocat. Recuperar aquest format, diguem-ne, d’abans del 2017 seria molt important. Parlar de nosaltres i del que volem nosaltres, no del que volen ells que parlem. He eixit impressionat.

Anem a Tremp el cap de setmana per a participar en l’Aplec dels Països Catalans. Els organitzadors ha tingut a bé obsequiar-me amb una placa per la meua defensa del concepte i la pràctica de la unitat del nostre país. Ho agraïsc. La gent és massa amable. La gent de Tremp particularment.

Particularment perquè són una gent que conec de fa anys i que sempre m’han inspirat una gran confiança. L’Aleix i la Glòria han baixat fins a Lleida a esperar-nos a l’Assumpció i a mi i gràcies a això hem gaudit d’un viatge preciós, on s’han aturat en dos o tres punts concrets que mereixen la pena. Aquesta gent ho sap tot sobre el seu tros de país i quan dic tot vull dir tot. I tenen una militància independentista de moltes dècades que cal escoltar quan te l’expliquen.

A Tremps ens hem trobat l’Elisenda Paluzie, el Pep Guia, la Maria, el Quim, tot d’amics amb els quals dissabte hem gaudit d’un sopar excel·lent, ara que fa temps que no gaudim d’això! I a l’endemà l’Aplec i tot de persones que s’acosten i t’expliquen alguna cosa, et recorden algun detall. Sempre és tan estimulant això…

He tornat a fer la ronda de conferències i debats. He estat prudent fins la primera dosi del vaccí però ara trobe que ja puc començar a recuperar aquesta faceta tan important de la meua vida. Les xerrades, sobretot, són per a mi una font imprescindible d’informació. Em permeten escoltar el que pensa la gent i per tant em donen una idea molt més precisa d’on som avui.

Aquesta vegades he anat a Caldes de Montbui. Allà tots els grups independentistes estan junts, excepte els partits, i organitzen activitats tots plegats. La xerrada l’hem fet en un local bellíssim, un antic balneari i he tingut la sort i el goig de poder saludar la Xènia, aquella xiqueta detinguda durant la vaga general, una detenció que va moure molt enreneo per les condicions que s’hi van donar: La història de la Xènia, un any després de la detenció: ‘No em podia creure el que vivia’

He fet de fan i li he demanat una foto, a ella i sa mare. Clar que amb això del morrió no sé si aquestes fotos valen per res…