Amb la Xènia, a Caldes
He tornat a fer la ronda de conferències i debats. He estat prudent fins la primera dosi del vaccí però ara trobe que ja puc començar a recuperar aquesta faceta tan important de la meua vida. Les xerrades, sobretot, són per a mi una font imprescindible d’informació. Em permeten escoltar el que pensa la gent i per tant em donen una idea molt més precisa d’on som avui.
Aquesta vegades he anat a Caldes de Montbui. Allà tots els grups independentistes estan junts, excepte els partits, i organitzen activitats tots plegats. La xerrada l’hem fet en un local bellíssim, un antic balneari i he tingut la sort i el goig de poder saludar la Xènia, aquella xiqueta detinguda durant la vaga general, una detenció que va moure molt enreneo per les condicions que s’hi van donar: La història de la Xènia, un any després de la detenció: ‘No em podia creure el que vivia’
He fet de fan i li he demanat una foto, a ella i sa mare. Clar que amb això del morrió no sé si aquestes fotos valen per res…
