En política de casualitats n’hi ha poques, i si la cosa va entre españa i Catalunya, les casualitats no existeixen, en absolut. En aquest petit país nostre portem més de cinquanta anys pagant peatges a les autopistes per no haver de passar per carreteres col·lapsades; a l’estat español fa cinquanta anys que tenen autovies gratuïtes
Fa uns quants dies deia que havíem d’escriure en català perquè molta gent, especialment a partir d’una certa edat que per haver estat escolaritzats en castellà no en saben, els fa por o vergonya de fer faltes d’ortografia i els costa molt llençar-s’hi. Avui deixem l’escriptura de costat i anem a la parla, al fet
Després dels resultats de les eleccions de Madrid es veu que a ERC confien en que la debilitat en la que ha quedat el PSOE sigui una nova oportunitat de diàleg amb el gobierno español i compten poder desempolsar la famosa “taula de diàleg”, és de suposar que per dialogar perquè de negociar ja saben
Diuen que és de mala educació alegrar-se de les desgràcies dels altres. Doncs a risc de que algú em titlli de mal educat, avui em permeto dir que me n’alegro moltíssim i estic content com un gínjol per la desfeta, i per dir-ho clar, de la desgràcia, de C’s. I me n’alegro moltíssim pel partit
No sé què em passa però darrerament em faig moltes preguntes. Aquest migdia, en veure l’obertura del TN, me n’he tornat a fer: a Telemadrid, o com es digui la seva televisió “autonòmica”, el dia 15 de Febrer van obrir el seu noticiari, si és que en fan, amb els resultats de les eleccions catalanes?;
Avui ens graven qualsevol conversa que mantinguem amb qualsevol administració, estament oficial, companyia de subministraments, etc. Doncs aquesta senzilla solució es veu que no ha arribat encara als dominis dels nostres estimadíssims i mai prou ponderats polítics i això és fàcil de constatar: només cal saber quan han programat una reunió, veure com hi entren,
Ho dic a la gent més aviat gran, als de cinquanta anys cap amunt; d’aquesta edat cap avall ja van ser escolaritzats en català i (és de suposar) ja en saben. Els que som més grans ho vam aprendre tot en castellà, no imposat, si no “per voluntat libèrrima” segons va dir un lamentable personatge
Ja ha passat, ja ha quedat enrere l’aniversari de la proclamació de la República española. Ens hem atipat de sentir discursos lloant-la com si per Catalunya hagués estat el paradigma de la llibertat i, sobretot, de la comprensió de la seva realitat per part de l’estat español; ens hem atipat de veure banderes tricolors als
Aquesta setmana es va publicar que els partits polítics de Catalunya rebran més de dotze milions d’euros en subvencions; els diputats cobren el sou que cobren (no el discuteixo) i a més tenen molts complements com ordinadors, telèfons, despeses representació, de desplaçaments, etc. etc., que fan que el sou els quedi pràcticament net. Els diputats
De 2.017; se n’ha parlat molt del que va passar aquell dia, se n’ha parlat i se’n parlarà, i em sembla de que com més temps passi, amb la perspectiva, més se’n parlarà. Se’n parlarà donant-li el valor que realment va tenir. Aquell dia, vam vèncer l’estat español, la gent del nostre país vam guanyar