Ja ha passat, ja ha quedat enrere l’aniversari de la proclamació de la República española. Ens hem atipat de sentir discursos lloant-la com si per Catalunya hagués estat el paradigma de la llibertat i, sobretot, de la comprensió de la seva realitat per part de l’estat español; ens hem atipat de veure banderes tricolors als balcons de Catalunya quan aquella bandera, que per a més inri porta el morat de Castilla, només va representar una curta etapa de l’estat español durant la que, de tota manera, ben poc o gens va canviar l’actitud del mateix envers nosaltres.
És lamentable veure com sempre ens perdem en aquestes floritures i bonismes: que si la república, que si les esquerres, que si les taules de diàleg, i mil galindaines més. Per a Catalunya españa és opressió, repressió, injustícia, violència, ofegament econòmic, espoli, persecució de la llengua, intents indissimulats i mai aturats d’esborrar la cultura, la darrera ha estat el “dia de l’español”; tot això sota la “rojigualda”, sota la republicana, o sota la que en un moment donat es poguessin inventar. Per als españols, siguin del color que siguin, Catalunya no forma part d’españa, Catalunya “és d’espanya”, li pertany, així, ras i curt.
La única bandera que per a mi representa la democràcia i la llibertat és la del meu país: la senyera de Catalunya.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!