Forta i sonora, la que s’ha endut aquell personatge cregut, mal educat, fatu, pagadíssim de si mateix, encantadíssim d’haver-se conegut, enemic declarat de Catalunya malgrat haver-hi nascut; per si no ho heu endevinat em refereixo a l’inefable i inigualable “Pepe” Borrell. Va el tal personatge i com a responsable de relacions exteriors de l’UE
L’ex-ministro Illa (aquell senyor que se’n va anar a Madrid amb la perspectiva de vagarejar-hi uns quants anys), ha estat enviat, o retornat?, cap a Catalunya després del seu any de ministro, un any que, per moltes raons recordarà i qui sap si maleirà tota sa vida, per veure de conquerir la Presidència de la
Tinc clar que l’únic vot vàlid, possible i necessari és a un partit independentista, però s’ha de reconèixer que ens ho posen difícil: ja porto dues lectures dels programes d’ERC, CUP i JxCat i una vegada més he constatat que no hi diu res que pagui la pena, a cap, i això és molt greu;
Des del principi de la recuperació de la democràcia fins fa uns quants anys al ventall de partits polítics n’hi havia que es proclamaven de dretes, d’esquerres, més catalanistes o menys, però no crec que cap tingués entre els seus projectes la destrucció del país, cadascú des del seu punt de vista i posició ideològica