Des del principi de la recuperació de la democràcia fins fa uns quants anys al ventall de partits polítics n’hi havia que es proclamaven de dretes, d’esquerres, més catalanistes o menys, però no crec que cap tingués entre els seus projectes la destrucció del país, cadascú des del seu punt de vista i posició ideològica i amb més o menys encert, intentava fer el millor per Catalunya.
En canvi ara tenim a Catalunya i a dins del Parlament veritables enemics; què són si no C’s, PP, PSOE (el PSC ja fa temps que no hi és), Comuns, aviat VOX, si no enemics declarats de Catalunya?.
Aquests són els nostres enemics, si, enemics, no adversaris, no ens confonguem. Aquesta gent vol una Catalunya encara més espoliada, arrasada, sotmesa, castellano-parlant, amb l’escola en castellà, amb mitjans tant públics com privats en castellà, amb les seves policies pel carrer i obligant-nos a parlar en castellà, amb tot el funcionariat i tota la documentació en castellà; també voldrien un Parlament inicialment castellanitzat i finalment tancat. No cal allargar més la llista.
Us heu fixat que he insistit molt en la llengua?, doncs és perquè la llengua és ni més ni menys el que els obsessiona, perquè saben que el dia que la imposin definitivament el “problema catalán” s’haurà acabat. I és per això que d’una banda no hem de deixar anar cap vot nostre cap a l’enemic, i d’altra banda hem de ser més militants que mai defensant i, sobretot emprant, el català.
I el dia 14, protegits, armats de paciència, paperetes des de casa, cap a fer cua i votar. Som-hi que aquesta guerra que ens han declarat ells, la guanyarem, només depèn de la gent del país!.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!