L’ex-ministro Illa (aquell senyor que se’n va anar a Madrid amb la perspectiva de vagarejar-hi uns quants anys), ha estat enviat, o retornat?, cap a Catalunya després del seu any de ministro, un any que, per moltes raons recordarà i qui sap si maleirà tota sa vida, per veure de conquerir la Presidència de la Generalitat o més aviat per esguerrar que la torni a ocupar algun independentista.
Un paio gris, amb el carisma d’un nap (sent generosos); això si: espanyolista i centralista furibund. Aval?: una catastròfica gestió de la pandèmia, segons diuen els entesos la pitjor d’Europa i qui sap si la del món!, o sigui que tot un aval. Ah! i pel que sembla, com a maquiavèl·lic, l’Iceta al seu costat és una germaneta de la caritat.
Si tinguéssim la desgràcia de que les urnes li donessin la més mínima possibilitat, pactaria amb qui fos (C’s, PP, VOX, Comuns) per treure’ns la Presidència i el control del Govern i es dedicaria de tot cor a desmantellar el país, suposo que per això diu que freqüentaria molt Madrid per “construir” Catalunya des d’allà, per anar rebent dels seus amos instruccions per destrossar-nos millor.
Anem a votar, pel partit català que ens sembli millor o menys dolent, però hem d’evitar caure en les mans d’aquesta gent.
El dia 14, protegits, armats de paciència i cap a votar, només depèn de naltros, depèn de la gent.
Agustí Vilella i Guasch
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!