Espai Perenne

Hola.

He decidit dedicar l’article d’avui de l’Espai Perenne (aquesta web que ara llegeixes) a explicar perquè, com he dit alguna vegada, és preferible (però no obligatori) que l’Espai Perenne publiqui mínim un missatge per setmana.

Per a explicar-ho clarament, us passo l’article 24B de la norma primera de les webs perennes, que crec que descriu prou bé la situació, remarcant que és un principi rector i no un deure:

24B. L’Espai Perenne estarà al servei dels interessos concrets de la web descrits en l’article 1. i s’intentarà que tingui mínim un missatge per setmana.

Per a mirar l’article 1 de la web perennia, mencionat en l’article 24B com es pot llegir, us recomano que utilitzeu el vincle situat dos pàrrafs amunt i ho mireu vosaltres mateixos.

Per tant, d’acord amb l’incís segon i últim de l’article 24B (no oblideu que és un principi rector) diu clarament: “s’intentarà que tingui mínim un missatge per setmana” (fixeu-vos en que diu “s’intentarà”).

Per tant, d’acord amb aquest principi rector, és preferible (per dir-ho així) que Espai Perenne, com el nostre espai de notícies, tingui un article per setmana. Preferible, insisteixo. I així serà mentre l’article no es modifiqui. No faig broma.

Crec que parlo clar.

Feliç setmana, lectors (si n’hi ha).

Que vagi bé. Tornaré. Salut.

Hola, lectors (suposant que en tinc algun),

Us anuncio que he publicat dos nous poemes: el poema de l’alabança de la filosofia i el poema “us demano perdó oh fòrums”. Anem fent el que podem i avancem.

Per als qui no el coneguin, us animo a visitar el portal Lletra Perenne.

Un dels pròxims objectius és l’auca de l’estoïcisme, un pensament pel que sento una certa simpatia però no molta.

Us animo a seguir mirant aquest blog setmanalment. Jo ja procuraré ampliar-lo setmanalment en tant en quan pugui.

Salut!!

Unicorn Gris.

Salutacions a qui em llegeixi.

Aquests dies he tingut diverses responsailitats, i he tingut poc temps lliure, però almenys he jugat una partida divertida on line amb un amic i em sento bé. Sense saber cap on va la meva vida, vull provar de ser positiu i de tenir algun tipus de felicitat, encara que no sigui moltíssima. Tot segueix endavant.

Tinc ganes d’acabar l’Osset de Peluix i poder registrar-lo i després publicar-lo. Serà la meva gran obra a més del Pacte Social.

Sé que pateixo problemes importants però no em vull deixar desmoralitzar, i espero no deixar-me desmoralitzar ara com ho vaig fer fins a cert punt en el passat.

Apart, segueixo colaborant en el Facebook com a Mark Corbera Mestres per si algú m’hi vol visitar.

Res més per ara. A reveure gent.