Ahir al vespre, Paco Ibáñez va actuar al casal La Violeta d’Altafulla ple de gom a gom d’un públic que majoritàriament rondava la seixantena (com jo), lliurat d’entrada a picar de mans a totes les seves lletres. Mentre l’escoltava em feia unes quantes reflexions. Unes de personals, íntimes gairebé, ja que l’any 1975 el casset
Ahir, quan gairebé fa quatre mesos del referèndum d’autodeterminació i n’ha fet dos d’ençà les eleccions autonòmiques del 21-D, Hèctor López Bofill va publicat al diari El Punt aqueix article que comparteixo plenament i al qual vull afegir algunes consideracions: “Perquè no espero tornar una altra vegada”/ “Perquè no ho espero”/ “Perquè no espero tornar.”
Gilles Clavreul és el delegat interministerial del govern francès per a la lluita contra el racisme i l’antisemitisme i autor d’un rapport lliurat avui al primer ministre titulat: “Laïcité, valeurs de la République et exigences de la vie en société” que proposa aqueixes mesures de xoc resumides per Le Figaro: 1 – Conditionner le soutien
Aviat farà dos mesos de les eleccions del 21-D i la victòria electoral independentista encara no s’ha concretat en un revulsiu republicà després de la trompada repressiva posterior a la proclamació de la República catalana. Les causes de la paràlisi cinc mesos després del 27 d’octubre rauen en les desavinences creixents entre ERC i PDECat
Manuel Viusà i Camps, (Barcelona, 14 de desembre del 1917 – París, 11 de febrer del 1998), fou un patriota català d’una trajectòria militant que hauria de ser exemplar per a les joves generacions d’independentistes catalans. Robert Surroca ha fet arribar als seus amics el següent escrit de la seva filla Joana Viusà Galí per
Mitjançant patriotes gallecs amics me’n assabento del naixement a la darreria de l’any passat de l’Assambleia Nacional Galega, una iniciativa socio-política que aspira a revitalitzar el nacionalisme gallec estancat de fa anys. Com en el cas de l’Asamblea Nacional Andaluza, el seu referent és l’ANC, tot i que no s’hi refereiexin específicament ja que en
“Ce pays qui te ressemble”, Tobie Nathan, Éditions Stock, París, 2015. Tobie Nathan, (El Caire, 1948), és un etnopsiquiatre i escriptor jueu francès d’origen egipci que manté actiu un bloc personal on traslleuix la seva erudició interdisciplinar. En aqueixa novel·la ressegeix mitjançant el periple vital del protagonista, Zohar, un jove jueu poc creient, germà de
Un llunyà 5 de gener del 1991 vaig publicar al Diari de Tarragona un article amb aqueix títol responent a un d’anterior de Xavier Sabaté Ibarz, allavòrens i encara avui, destacat dirigent del PSC (PSC-PSOE) amb un llarg currículum de càrrecs institucionals, qui aprofitant un error de transcripció en una notícia de premsa amb motiu
Dimarts passat el president del Parlament, Roger Torrent, va prendre en solitari (amb ERC) la transcendent decisió de suspendre el ple d’investidura del president de la Generalitat, sense explicar-ne realment els motius de fons i obrint un nou període de confusió que s’afegeix als que s’han anat succeint des de l’endemà del referèndum d’autodeterminació de