GRÀCIES PER L'ATENCIÓ

N’hi ha que som rústecs i ho simplifiquem tot massa. A mi, per exemple, alguna cosa se’m deu escapar que no trobo res d’estrany que un tribunal digui que quan algú ha complert la condemna que se li ha imposat ha de sortir de la presó. Cada dia deu passar, això. I no ens n’havíem preocupat mai: lladres, assassins, violadors, maltractadors, estafadors, etc., surten al carrer quan han complert la pena. Tampoc no recordo que, per poder sortir, calgui penedir-se prèviament dels actes passats.

És així, el joc, oi? La policia t’enxampa, un jutge et jutja i t’imposa una pena, tu la compleixes i, després, cap a casa falta gent!

I com que sóc simple, no comprenc, aleshores, per què el tracte als membres de l’ETA, per lletjos que siguin els seus crims, hauria de ser diferent. Per què la venjança en el seu cas ha de ser major? (Perquè l’estada a la presó, al cap i a la fi, ja és una forma socialment acceptada de venjança.)

No ho entenc. Perquè sóc de bona fe, i m’havia cregut, per exemple, que no calia remenar les misèries de la guerra i la dictadura. Deien que s’havia de mirar endavant, oblidar el passat, construir el futur. Que, al cap i a la fi, tothom tenia la seva part de raó i la seva manera d’estimar-se el país. Per això els criminals franquistes han pogut viure sempre tranquils i ningú no els ha reclamat que demanin perdó, ni ha fet res perquè entrin a la presó i s’hi quedin més enllà de la condemna, que es veu que d’això es tracta.

Per tant, en tot això d’aquests bascos, només hi veig dos motius més o menys relacionats (ja us he avisat que era rústec): el primer, tenir excitades les masses i poder-ne treure un bon grapat de vots; el segon, considerar els delictes dels etarres pitjors que d’altres perquè s’han comès amb la finalitat de desmembrar l’Estat espanyol. Que és el crim màxim, més dolent que qualsevol atrocitat que se us pugui acudir (atrocitat per la qual no s’haurien pas inventat la doctrina Parot). I com que per defensar la unitat d’Espanya s’hi val tot, qui se’n recorda de la justícia? I del perdó? Però aquestes dues raons són massa bèsties. No pot ser. Definitivament, hi ha alguna cosa que no la sé copsar.

Però quan ja no comprenc res de res és quan el conseller Homs diu, també, que la sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans és “incomprensible i desoladora”? Perquè ara tenim un Govern valent i decidit, no? Perquè la independència és bona per ella mateixa, però també la volem per fer les coses d’una altra manera, oi? O continuarà tot igual? Que trist que és ser babau i no entendre mai res!