Hi ha en joc molts quartos. Es va fer amb moltes presses. Es privatitza un bé públic de primera necessitat, encara que sigui parcialment.El Fòrum Narcís Monturiol n’ha parlat amb dades. Agbar contra Acciona. L’oligarquia financera i empresarial s’ho disputa. L’organisme públic que ho desqualifica i el govern que desautoritza l’organisme al seu torn! Aquí
L’alcaldessa de Riudaura, a la Garrotxa, indignada, ha aixecat la llebre. Però l’assumpte amenaça a molts més municipis de Catalunya, ignorants dels permisos que el govern ha concedit a tort i a dret en els seus termes municipals per a aquesta tècnica d’explotació més que discutible.Els de Riudaura demanen difusió del seu problema. De quin
Inciativa estableix la seva posició i reclama protagonisme per al Parlament de Catalunya. El PSC es manifesta contrari al Consell per a la Transició Nacional perquè el considera partidista. Són posicionaments que s’hauran de tenir en compte, perquè ambdós partits sumats representen més d’un terç de la societat catalana -i això en el moment que
L’únic projecte de banca ètica cooperativa que hi ha al nostre país comença a avançar cap a la seva definitiva conversió en un banc amb tots els ets i uts. Aquest matí s’ha celebrat una assemblea a Barcelona.Associats amb la Banca Popolare Etica italiana, que ens porta anys d’avantatge, les diverses assemblees teritorials convergiran en
Tenim dret a decidir a quin estat volem pertànyer.I tenim dret a decidir quines polítiques socials i econòmiques volem que se’ns apliquin. Que no passi com a les darreres eleccions, que dos dies després d’haver votat, el qui ara és conseller de Presidència ens anuncia una nova retallada de 4000 milions d’euros més. (Al final,
El plor dels rics salpa pels aires,I les rialles dels captairesSolquen els glaços del teulat.(…) Res no s’acaba i tot comença.Vénen mecànics de remençaAmb olis nous de llibertat No són versos de cap revolucionari polític, sinó de mestre Foix en la seva nadala més bonica, pel meu gust.Versos d’actualitat per allò que no passa però
La “solució” del cas Pallerols és exemplar.Ja m’agradaria a mi que tothom es pogués estalviar la presó per aquest sistema! Visca la igualtat davant la llei!Quants anys fa que s’arrossega aquest procés?I tot plegat per arribar a aquest honrós desenllaç?Quin partit s’ha demostrat que s’ha finançat il·legalment?I quin actual diputat del PP havia de declarar
A la galeria Àngels Barcelona del carrer Pintor Fortuny de Barcelona es presenta aquests dies, fins a l’1 de març, una sucosa exposició dels treballs fotogràfics de l’artista Jorge Ribalta. A la planta baixa que dóna accés a la galeria es poden contemplar una extensa sèrie fotogràfica dedicada al món del flamenc i d’altres, sobre
El sempre ponderat i lúcid Joan Majó distingeix tres tipus bàsics d’independentisme en el cas català, segons la seva motivació. Ho fa en un article publicat a l’Ara del divendres 4 de gener. Hi hauria l’independentisme essencial, incondicional i incondicionat, que considera la independència una finalitat en si mateixa desitjable per a Catalunya. “Només té
El prestigiós sociòleg alemany analitza en un assaig breu, Una Europa alemana, la crisi de la Unió Europea. És una obra plena de suggeriments, amb una tipografia que el fa de bon llegir. Infon optimisme, un optimisme crític, no pas beneit. Parteix de la seva teoria de la societat del risc en la qual vivim,
L’editor il·lustrat ens presenta un horitzó per als catalans a partir del programa sobiranista.Un bon cop de falç, com l’autor titula. Val la pena de llegir-se’l mentre anem aguantant la segona restauració borbònica (i bipartidista), massa semblant a la primera, I això que han passat més de cent anys!(Hem avançat poc)
He rellegit aquests dies El consell d’Egipte i Càndido, dues novel.les que ens mostren l’actualitat d’aquest escriptor sicilià, mort fa uns quants anys.(Avui, 8 de gener, quan hauria complert 92 anys, l’Unità li dedica un article, lamentant el seu relatiu oblit) La primera és una novel·la de fabulació històrica, ambientada a la Sicília de finals
Crònica de l’atemptat a la Banca Nazionale dell’Agricoltura, a la piazza Navona de Milà, el 12 de desembre del 1969, que va costar la vida a disset persones i en va ferir vuitanta-vuit. Reconstrucció minuciosa que posa al dia la informació de què avui disposem: els seus autors continuen impunes; el cas està tancat judicialment.
L’article de l’especialista en dret Gerardo Pisarello a mientrastanto fa un repàs a l’evolució de l’aplicació, la interpretació i les reformes de la constitució espanyola en els seus 34 anys de vigència. Estava publicat originàriament a sinpermiso.El text no té pèrdua. Hi ha en joc una veritable involució constitucional en la restricció dels drets dels
Veieu el magnífic article de l’historiador Àngel Duarte, germà del filòleg Carles Duarte, impecablement ben escrit, a la revista Mientrastanto digital, que està plena d’articles ben interessants. Alguna vegada en aquest bloc m’he referit a la vigència del republicanisme: “Un oscurecimento ( del republicanisme) al que no fueron ajenos unas fuerzas de izquierda, el PSOE