El bloc d'en Pere

He rellegit aquests dies El consell d’Egipte i Càndido, dues novel.les que ens mostren l’actualitat d’aquest escriptor sicilià, mort fa uns quants anys.
(Avui, 8 de gener, quan hauria complert 92 anys, l’Unità li dedica un article, lamentant el seu relatiu oblit)

La primera és una novel·la de fabulació històrica, ambientada a la Sicília de finals del segle XVIII, on la Inquisició -implantada per la corona espanyola, no ho oblidem- fa estralls i acaba amb una conspiració democràtica antiborbònica -són termes sinònims?. Paral·lelament, un hàbil falsificador -que sembla que respon a un personatge històric realment existent- denuncia amb la seva falsificació les febleses i mancances de l’aristocràcia local.
En la segona obra, i prenent peu en el cèlebre roman philosophique de Voltaire, un jove sicilià del segle XX es mou en la societat com ho va fer el seu gloriós predecessor: amb una total innocència -en el ple sentit de la paraula- que posa al descobert les contradiccions i les hipocresies d’uns i altres -tant se val si és la Democràcia Cristiana com el Partit Comunista o els sectors del poder local mafiós, o l’església.
La ironia de l’autor, que ha trobat continuadors en un Andrea Camilleri, sense anar més lluny. la preocupació pels problemes socials i polítics, la passió literària i ètica, el fan ben renovadament actual.