El bloc d'en Pere

El fil dels dies

7 de gener de 2013
0 comentaris

Joan Majó analitza l’independentisme català

El sempre ponderat i lúcid Joan Majó distingeix tres tipus bàsics d’independentisme en el cas català, segons la seva motivació. Ho fa en un article publicat a l’Ara del divendres 4 de gener.

Hi hauria l’independentisme essencial, incondicional i incondicionat, que considera la independència una finalitat en si mateixa desitjable per a Catalunya. “Només té la dificultat que, a causa de la seva profunditat, acceptés -per aconseguir la independència- posar en segon terme alguns dels altres valors, o dificultar el benestar social”.
En segon lloc, l’instrumental, reflexiu i no emocional, segons l’autor, “enormement potent una vegada adquirida la convicció de la seva eficàcia”, que considera la independència un bon mitjà per aconseguir el benestar dels ciutadans, la llibertat i la justícia.
I, finalment, l’independentisme tàctic, que es desprèn de la necessitat de replantejar les relacions de Catalunya amb l’Estat “perquè han arribat a un punt inacceptable”. “S’espera que l’evidència del gran problema que plantejaria a Espanya la separació de Catalunya (i també a la UE) provoqui un procés de negociació, que acabi en un pacte en el qual Catalunya aconsegueixi molts dels objectius que obtindria amb la independència, potser amb menys enfrontaments, patiments i fractures”.
Acaba aconsellant als governs espanyol i català una seriosa consideració i anàlisi de l’independentisme: “penso que caldria que el govern català analitzés amb més profunditat les raons d l’independentisme, i actués conseqüentment”.

Amb finor i subtilesa, sense dir les coses directament, em sembla prou clara l’anàlisi de la realitat que fa Joan Majó.  A vosaltres no us ho sembla?


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.