El bloc d'en Pere
El fil dels dies
4 de gener de 2013
0 comentaris
Romanzo di una strage, de Marco Tulio Giordana: el terrorisme a la Itàlia dels anys convulsos
Crònica de l’atemptat a la Banca Nazionale dell’Agricoltura, a la piazza Navona de Milà, el 12 de desembre del 1969, que va costar la vida a disset persones i en va ferir vuitanta-vuit.
Reconstrucció minuciosa que posa al dia la informació de què avui disposem: els seus autors continuen impunes; el cas està tancat judicialment. Com massa altres fets d’aquells anys convulsos.
Sembla clara la complicitat dels serveis secrets italians i la implicació de l’extrema dreta en una època que Itàlia comptava amb el partit comunista més important d’Europa occidental -d’aquí plorava la criatura.
Un país membre de l’OTAN i fronterer amb el pacte de Varsòvia no podia caure en mans de segons qui.
Entre altres crims, la investigació va costar la vida a un activista anarquista i pacifista, Giuseppe Pinelli, que va caure per la finestra dels serveis policials on estava essent interrogat des de feia tres dies, de manera manifestament il·legal -fets que originaren la gran obra de Dario Fo Morte accidentale di un anarchico. El comissari de policia Luigi Calabresi, responsable de l’esmentat interrogatori i insatisfet amb la versió oficial de la desgràcia, també fou oportunament mort per uns esquerrans -tontos útils?
Amb la culminació del segrest i asassinat d’Aldo Moro uns anys més tard, dirigent destacadíssim de la DC i favorable a un pacte amb els comunistes –compromesso storico se’n deia aleshores.
Una dura lliçó d’història que les generacions joves és molt convenient que coneguin.
Sembla clara la complicitat dels serveis secrets italians i la implicació de l’extrema dreta en una època que Itàlia comptava amb el partit comunista més important d’Europa occidental -d’aquí plorava la criatura.
Un país membre de l’OTAN i fronterer amb el pacte de Varsòvia no podia caure en mans de segons qui.
Entre altres crims, la investigació va costar la vida a un activista anarquista i pacifista, Giuseppe Pinelli, que va caure per la finestra dels serveis policials on estava essent interrogat des de feia tres dies, de manera manifestament il·legal -fets que originaren la gran obra de Dario Fo Morte accidentale di un anarchico. El comissari de policia Luigi Calabresi, responsable de l’esmentat interrogatori i insatisfet amb la versió oficial de la desgràcia, també fou oportunament mort per uns esquerrans -tontos útils?
Amb la culminació del segrest i asassinat d’Aldo Moro uns anys més tard, dirigent destacadíssim de la DC i favorable a un pacte amb els comunistes –compromesso storico se’n deia aleshores.
Una dura lliçó d’història que les generacions joves és molt convenient que coneguin.
El film es va poder veure a la Mostra de cinema italià organitzada pels cinemes Verdi el desembre passat -iniciativa que desitgem vivament que tingui continuïtat-, amb una sala plena de gom a gom -no hi cabia, literalment, ni una agulla: l’entrada, com a totes les sessions de la mostra, era de franc!
El mateix director, autor també de La meglio gioventù, va presentar la pel·lícula al públic interessat i entusiasta.
Tant de bo algun dia la puguem veure estrenada entre nosaltres a les sales comercials -seria demanar massa?
Els espectadors mantenen l’interès pel bon cinema, pel cinema que té coses a dir i és valent a l’hora de dir-les.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!