Després de llegir Adéu a la universitat, de Jordi Llovet, tinc la sensació de compartir una gran part d’allò que el professor, ara jubilat, hi exposa. Hi ha, sobretot, el malestar producte de la devaluació que, en la nostra societat, viuen les Humanitats. Aquesta devaluació pren forma d’atac, per part de les autoritats polítiques (ara a través de la implantació del
El llibre de Núria Garcia, que comentàvem la setmana passada, és força interessant. Hi ha, sens dubte, un conjunt de paral·lelismes que estableix, per un costat, el fet cronològic entre el viatge d’Espinàs i Cela i el seu; en segon lloc, el de les parelles: la d’escriptors i la de dones que ara fan el viatge –l’autora i una amiga (primer Marta i després Nuri).
“La pressa està en contradicció amb l’experiència. Hi ha una avidesa intrínseca en la persona que viu de pressa que mai no pot ser satisfeta: els ritmes intensos no permeten la integració de l’experiència i deixen inevitablement un sentit de buit i frustració. La paradoxa en què cau irremeiablement qui renuncia a combinar l’acció amb
El 2007, cinquanta-un any després que Camilo José Cela i Josep Maria Espinàs recorregueren el Pallars, l’Alta Ribagorça i la Vall d’Aran, Núria Garcia Quera segueix les passes dels dos escriptors i conta la seua experiència. L’obra, amb una edició acurada molt original, forma part de la gamma abundant de llibres de caminants i de caminades. I
En l’article “Sobre el món i les nacions, 1” a la revista El Temps (8 de gener 2003) Joan Francesc Mira fa una anàlisi del moment actual que el trobe molt encertat. Es tracta d’un article on les paraules són –ni sobren ni falten– les justes. Per a l’assagista “vivim en un món sense models o projectes col·lectius
Paraula encesa és un viatge tan intens i documentat, com atrevit i discutible: caldria reprendre el comentari. Els autors parlen d’una antologia de poemes més que no de poetes. L’intent, que reclama una pacient sagacitat, s’ho val. Hi ha textos i textos: destacats, emblemàtics, significatius, reeixits… En llegir-los hi vénen milers d’idees suggeridores, de relacions, de records enllaçats, de descobriments… En l’ordre dels
Un nova antologia de poesia, elaborada per Pere Ballart i Jordi Julià: Paraula encesa, ha estat publicada per Viena edicions. Es tracta d’un repàs al cent últims anys de creació poètica catalana. Els poetes hi antologats van des de Joan Maragall fins a Albert Roig. La referència que posa els límits finals és la dels autors nascuts fins el
En el Serra d’Or, del mes de gener, ha eixit la primera de les meues columnes en la revista. El número té articles dedicats al malguanyat Jordi Castellanos, a Josep Maria Llompart i a Josep Lluís Bausset. A banda d’un conjunt divers de textos sobre temes com ara l’adéu d’”Al Tall”, les novetats teatrals, les cinematogràfiques i televisives