“És un fet que coneix bé qui practica meditació: en recórrer amb la consciència cada part del cos, s’assoleix a vegades una intensitat en la percepció del propi organisme i de les pròpies emocions que és inimaginable per a qui es troba en un estat d’acceleració (encara que siga també pressa per aprendre a meditar!).”
(…) Acció i contemplació són, en conseqüència, dues funcions complementàries. Aquesta complementarietat no pot dissoldre’s si no és a canvi d’una pèrdua de significat: l’acció crea una mutació física, fa que s’esdevinga alguna cosa, veiem els seus efectes, crea el que definim com una experiència. Però sols quan es seguida per un estat de quietud que fa possible assaborir-la, deixar que sedimente dins de nosaltres i que s’integre, l’experiència assoleix sentit i valor.”
Jader Tolja i Francesca Speciani, Pensar con el cuerpo
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!