Adolf Eichmann va ser un tinent coronel de les SS que va dur a terme el que Hitler va anomenar “la solució final”. Aquest oficial nazi va fugir a l’Argentina, ajudat per l’església catòlica (ell, en agraïment, es faria catòlic el 1947). Uns quants anys després fou detingut pel Mossad, traslladat a Israel, jutjat i condemnat a
Tenia classe ahir, tot just a l’hora que començava la manifestació a Alacant, però sé que va se molt nombrosa, com la del dissabte. El verb manifestar-se comença a conjugar-se de manera familiar i sembla designar una pràctica com més va més quotidiana. A la fi, serà com anar a mercadona. Em recorda l’època de
Havia somiat.Aquell dia, àtoms d’or van omplir la casa quan es van apagar elsfanals del carrer. El cel d’aquella nit daurada era de veritat:elpalpàvem en els cossos que es desitjaven.Aquell cel íntim que havia fet niu en els nostres polsos era com lamúsica de Bach que tantes vegades havia obert clarianes en eldesassossec dels dies
He començat a llegir, El sant del dia, la compilació d’articles d’Alfons Llorenç publicats a El País i que ara l’editorial Bullent trau en un llibre. Alguns –molts d’ells– ja els coneixia, d’altres no. Però el que he llegit amb sorpresa, perquè ho desconeixia completament, són les vicissituds que va viure Llorenç tant com alcalde de Planes, com
L’editorial Bromera acaba de publicar, Antologia. Memòries i viatges, un recull de l’obra de Josep Piera. Amb un pròleg aclaridor de Víctor Labrado. Es tracta d’una aproximació fragmentària a una obra peculiar, perquè és feta a mida de l’autor. El tret més singular de la qual prové del gènere, o gèneres, que empra, sempre amb
Costa començar la faena de l’any. La faena escolar, vull dir: horaris, deures, treballs a mitges… Em refugie en la lectura i en la fantasia. La vida somiada és captivadora. La duresa de l’economia i de la política actuals resulten poc estimulants. La sensació és que en qualsevol moment podem estar vivint a la intempèrie. No anirem