A tall d'invocació

L’editorial Bromera acaba de publicar, Antologia. Memòries i viatges, un recull de l’obra de Josep Piera. Amb un pròleg aclaridor de Víctor Labrado. Es tracta d’una aproximació fragmentària a una obra peculiar, perquè és feta a mida de l’autor. El tret més singular de la qual prové del gènere, o gèneres, que empra, sempre amb un segell propi producte de l’hibridisme. En l’obra de Piera una prosa sensitiva es vessa a través de diari, la prosa de viatge, l’assagisme digressiu en un corrent d’escriptura fèrtil i polimorf (com Freud deia que era el sexe dels xiquets). 

        El centre neuràlgic de l’obra del de Gandia està format per cinc llibres de viatge que pretenen aproximar-nos les cultures riberenques del mediterrani. Es tracta d’incursions a Grècia, Nàpols, Sicília, Marràqueix i Jerusalem, respectivament. Una i altra banda de la mar són vistes metonímicament a través d’un punt de les seues cultures. Què busca l’autor? Descobrir la quintaessencia mediterrània, talment fa Claudio Magris amb llibres com El Danubi amb la mitteleuropa. Com acostuma a passar, l’autor com més viatja més sent les arrels. I les seues observacions ofereixen un aprofundiment constant de la valencianitat.  (n’hi ha més)

L’antologia que recull també mostres de la seua obra poètica, no ho fa de les versions de poemes aràbigovalencians. Una aportació destacadíssima de Josep Piera. L’autor reescriu poemes d’autors “pre valencians” del període islàmic en Poemes de l’orient d’Al-Andalus (1983). El tema l’abordarà també en l’assaig El paradís de les paraules (1995). La  producció d’aquests poetes, a través de l’escriptura del valencià, entra a formar part de la nostra literatura. Es tracta d’un ampli inventari de textos que, fonamentalment, mostren la voluptuositat de viure.

      Tot i que es difícil, a través de bocins, fer-se una idea d’un conjunt de llibres sòlids, diversos, penetrants, esperem que aquesta antologia contribuisca a la difusió d’una obra que té el handicap de no ser de ficció. Perquè s’ho val. Piera és un dels seus grans escriptors en català. Per moltes qüestions, però especialment per aquests dues vessants que hem destacat: l’aproximació mediterrània i la valencianització de la poesia aràbigo valenciana. 

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!