A tall d'invocació

He començat a llegir, El sant del dia, la compilació d’articles d’Alfons Llorenç publicats a El País i que ara l’editorial Bullent trau en un llibre. Alguns –molts d’ells– ja els coneixia, d’altres no. Però el que he llegit amb sorpresa, perquè ho desconeixia completament, són les vicissituds que va viure Llorenç tant com alcalde de Planes, com en RTE de València, on treballava.
        “Escriure per sobreviure”, així es titula el pròleg, és un relat que, en molts moments, esgarrifa. I fa pensar en experiències viscudes en algun país amb dictadura, posem per cas un dels països de l’Est durant l’etapa comunista.(n’hi ha més)    

El periodista conta com després de la seua etapa de portaveu del Consell de la Generalitat Valenciana, en l’època socialista, es va trobar amb una acusació que el va excloure de candidat a les Corts i es va trobar amb una conxorxa que li féu la vida impossible en el lloc faena. Ja havia guanyat les eleccions el PP, i el cap de TVE volia fer mèrits als ulls dels nous polítics a base de torturar-lo i degradar-lo.
    Davant d’aquesta realitat, Llorenç es va bolcar en l’escriptura. I el fet de proposar-se escriure un article al dia li va permetre poder suportar la crueltat que l’envoltava. La història commou. I si bé pot semblar, com he dit, pròpia d’un estat dictatorial, no és per això menys habituals en les nostres latituds. El resultat d’aquesta experiència de sofriment és, però, ben satisfactori. Un recull en forma de calendari que recorda el sant del dia i el gruix antropològic que s’hi amuntega: residus pagans, creences i supersticions, ingredients materials de cada estació, els efectes de l’astrologia… La cultura popular amb els ulls d’Alfons Llorenç esdevé un talismà explicatiu del fonaments d’una cultura i d’una societat: la nostra. (Podeu veure un comentari llaminer de Ximo Espinós a Els aliments terrestres). Res no sembla un detall decoratiu, i no ni ha cap erudició fofa, conformada a base de l’addició de fragments i d’explicacions llegides ací i allà. Per contra, un coneixement del país, poble a poble, de la història ens fa entrar de ple, a través d’aquest perspicaç saurí, en la valencianitat medul·lar i de la mediterraneïtat més pregona. Llegiu-lo, s’ho val.