A tall d'invocació

Costa començar la faena de l’any. La faena escolar, vull dir: horaris, deures, treballs a mitges… Em refugie en la lectura i en la fantasia. La vida somiada és captivadora. La duresa de l’economia i de la política actuals resulten poc estimulants. La sensació és que en qualsevol moment podem estar vivint a la intempèrie. No anirem com lo rat penat cap a la foscor? 
   Una sèrie de lectures m’alimenten. “Som el que mengem” diuen els entesos en gastronomia, no? La meua font d’alimentació és llegir llibres no sé si per a fer-me una mena d’escut mental o una biblioteca de gestos pràctics. (n’hi ha més) 

Algunes idees d’Epictet reconforten:

+ La prova de l’excel·lència personal rau en l’atenció als més petits detalls de la nostra conducta, la qual tan sovint negligim.

+ Faig tot el que està al meu abast per contribuir al progrés espiritual de tots aquells amb qui estic en contacte.

+ Només els moralment dèbils se senten obligats a defensar-se o explicar-se davant dels altres.

+ No podem obtenir recompenses si no estem disposats a pagar-ne el preu.

+ Crea el teu propi mèrit. No depengues de l’admiració dels altres. El mèrit personal no pot procedir d’una font exterior.
                                                                         (Un manual de vida)