miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

dia internacional contra la migranya

No recordava que fos el dia internacional contra la migranya, i avui precisament l’he tingut molt present, no pas per patir-la – fa força dies que, contra pronòstic, la cosa està encalmada – sinó perquè un dels alumnes de la meva tutoria, quan l’he entrevistat, m’ha explicat que pateix aquest problema de salut: té migranyes. En dos minuts, aquest marrec espavilat que només té onze anys m’ha demostrat conèixer amb precisió més coses sobre l’origen de les seves migranyes que les que jo he aconseguit conèixer en molts anys. El canvi de temps – quan ha de ploure – verbalitzat com a causa explícita i habitual no l’havia escoltat mai (només era una constatació empírica) però avui a part del jove Amin, del tema també n’ha parlat un expert en la matèria: val la pena llegir aquesta entrevista al Dr. Samuel Díaz. Trenca una quants tòpics i posa algunes coses al seu lloc. Per cert que després del darrer tractament d’urgència a ca l’Osteòpata visc un dels perídes més llargs sense atacs dels darrers mesos: quinze dies sense!!!

(Buscant una imatge he trobat aquest article al bloc centpeus)

inspira a badalona, aquest dissabte

Donar espai perquè els més joves es facin seva i significativa la Diada Nacional i trobin un espai propi entre els actes institucionals, els polítics, els de cultura popular i els de les ofrenes florals, ha comportat una innovació en el programa d’actes del dia 10, vigília de la Diada Nacional,  que ens fa arribar Inspira a la platja de Badalona. Són aquelles aportacions que els “adults” potser no hauríem programat mai, i que un cop organitzades, amb tants joves diversos implicats, es mostren com a encertades en si mateixes, més enllà del resultat final. Inspira com a cap de cartell d’un concert que, a més, s’han fet seu, també, dos grups locals, Tita Merche i Angry Turtle. (segueix)
El concert, com a cloenda del “Trencant setges”, ja estava previst abans que, a mitjans de juliol, es convoqués un espai col·lectiu des d’on treballar una programació unitària a la ciutat, i que, segurament a causa del poc temps per endavant i de la complexitat en fer encaixar les ganes de construir de zero i les d’adaptar-se al ja existent, ha acabat sumant programacions paral·leles, en diferents espais de la ciutat. Programacions que comparteixen esperit i franja horària i que, tot i que a més d’un li generaran el contratemps propi de quan voldries ser a dos llocs a l’hora, també és possible que  cridin a la participació de públics diversos, i al final sumin un major nombre i diversitat de participants. L’important és l’apropiació popular, participativa i reivindicativa de la Diada. El concert, organitzat per Joves d’Òmnium,s’ha volgut adaptar – preveïent una breu aturada – per fer possible que Òmnium se sumi també a l’acte conjunt de la Comissió 11S que es farà a les dotze de la nit a La Plana (lectura del manifest, ofrena, etc).

Inspira, que al juliol va ser una de les bandes més elogiades del PopArb i ja es troba entre els grans en aquest gènere tant exitós, qualitatiu i simpàticament normalitzat del Pop català, arriba així, de la mà de la iniciativa associativa juvenil, a Badalona.

I com pertoca a les innovacions joves, la programació d’enguany no deixa de ser una aposta de risc. Una aposta de risc que a l’hora ens fa teixir complicitats entre les entitats i un grup de joves molt heterogeni, entre ells alguns que segurament mai haurien participat en cap dels actes convencionals de la Diada. Des de la mobilització de voluntariat per a la barra, fins a l’aposta per grups locals passant per la preparació del guió per a l’Speaker amb consignes reivindicatives. Òmnium a Badalona ha obert decididament el seu ventall de referències, i a banda de ser referent en Cohesió, ho comença a ser ara també per tenir  un grup de joves actiu amb ganes de fer coses per a la ciutat. Joves, per cert, ben diversos. Joves qua fan el país.

Un país que, per cert, perquè sigui de tots, ha de tornar a reivindicar l’escola en català.

per un país de tots, l’escola en català

(també podria desar-se al calaix som una nació o al de llengua pròpia, comuna)
El curs escolar comença el dilluns 12, i tota la comunitat educativa del país està convocada a manifestar-se davant els seus ajuntaments. En alguns casos la manifestació potser inclourà un marc reivindicatiu més ampli, en defensa de l’escola pública en general, com passa altres principis de curs. Dissortadament l’Educació no s’ha blindat contra les retallades. Però aquest any, com a reacció ràpida i contundent, la queixa unànime l’ha motivada l’atac contra el model educatiu català. “Per un país de tots, l’escola en català” és un lema encertat. (segueix)

Aquesta és la  informacioó que Òmnium Badalona ha fet arribar A L’ATENCIÓ DELS CONSELLS ESCOLARS DELS CENTRES
EDUCATIUS, JUNTA DE DIRECTORS, CLAUSTRES, AMPAS, SERVEIS EDUCATIUS, I
COMUNITAT EDUCATIVA EN GENERAL:

Concentració en defensa del
català a l’escola el proper
dilluns 12 de setembre a les 19h a la Plaça de la Vila
de Badalona

Badalona, 7 de setembre de 2011 – Òmnium Cultural
del Barcelonès Nord

expressa el seu enèrgic rebuig a la
interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya feta pública el passat 2 de setembre en què s’insta
la Conselleria
d’Ensenyament a fer que el castellà sigui també llengua vehicular
a l’escola. L’entitat
considera que aquesta decisió és un atac directe al model
lingüístic català que tants
consensos ha aixecat al llarg dels darrers 30 anys i que no només
no es pot aturar sinó
que cal reforçar.

Òmnium reclama fermesa a les institucions del
país, especialment a la Conselleria
d’Ensenyament, per tal que no cedeixi en l’aplicació d’una
interlocutòria que no
només pretén acabar amb la immersió lingüística (avalada per
institucions europees
i reconeguda com a model a seguir per altres països) sinó que
suposaria un risc sever
de fractura social per comunitats lingüístiques; risc que encara
és major en ciutats com
Badalona.

Així mateix Òmnium convida tota la comunitat
educativa a expressar el seu rebuig
adherint-se a Somescola.cat(*)
i sumant-se a la concentració que es farà dilluns dia
12 de setembre a les 19h davant l’Ajuntament, a la Plaça de la
Vila, sota el lema “Per un país de tots, l’escola en català”.

L’educació inclusiva i de qualitat és un factor
clau per a la cohesió de la societat
catalana del present i del futur, per fer possible una bona
convivència en la diversitat
dins un marc de referència comú, i per garantir una major equitat
social. En aquest
moment concret en què s’ha fet pública la interlocutòria del TSJC
sobre el model
lingüístic català, pensem que cal reaccionar de forma ràpida i
contundent ja que
aquesta decisió podria comportar al país i especialment en ciutats
com Badalona, una
fractura social irreparable.

Òmnium es posa al servei de la comunitat
educativa en la defensa d’aquest model
d’escola catalana. Properament es farà una proposta per articular
aquesta col·laboració.

Mentrestant, us demanem que ens feu arribar la
vostra adhesió al Somescola. Cat i/o a
la concentració per tal que puguem comptabilitzar el suport amb
què compta aquesta
reivindicació a Badalona.

(*) Somescola.cat:

Som un conjunt d’entitats cíviques, culturals i
de tot l’àmbit educatiu que, arran les
sentències del Tribunal Suprem espanyol que qüestionen el paper
del català com a
llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya, ens hem organitzat
per refermar el
nostre suport a l’escola catalana i al model de cohesió social que
aquesta representa.

Somescola.cat neix amb l’objectiu de coordinar
totes aquelles persones, entitats i
institucions que es comprometen a actuar de manera activa en
suport d’una escola
catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i
joves per la seva llengua
d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada,
democràtica i lliure.

El grup promotor de Somescola.cat està format per
les següents entitats:
Agrupació Escola Catalana (AEC)
Associació de Mestres Rosa Sensat
Centre Unesco Catalunya – Unescocat
Consell de la Joventut de Barcelona
Consell Nacional de la Joventut
Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL)
FAPAC
FAPAES
Federació d’Organitzacions per la Llengua
Federació d’Ensenyament CCOO de Catalunya
Federació d’Ensenyament USOC
Federació Moviments Renovació Pedagògica de Catalunya
FETE – UGT
Fundació Escola Cristiana de Catalunya
Institució Escola CIC
Institut d’Estudis Catalans (IEC)
Intersindical – CSC
La Bressola
Minyons Escoltes i Guies de Catalunya
Òmnium Cultural
PEN Català
Plataforma de Professors de Català de Secundària
Plataforma pel Dret Decidir (PDD)
Plataforma per la Llengua
UGT de Catalunya
USTEC- STES
Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans
Xarxa d’Escoles Associades a la UNESCO

trencant setges

De vegades hi ha bones idees que d’entrada poden passar desapercebudes, o que poden ser menysvalorades si només es miren de lluny. Que Badalona va tenir el seu paper en el suport a la resistència, fent-se a la mar en condicions inhòspites per trencar el setge a Barcelona, és un fet històric poc conegut. (segueix)

De fet tot el que fa referència a com es vivia a la nostra vila la
convulsa etapa que acabà amb la capitulació de Barcelona l’onze de
setembre del 1714 és com un misteri que es va desvetllant a poc a poc,
de la mà dels historiadors locals que any rere any, d’ençà que Òmnium
inicià aquesta particular forma d’encetar els actes de la Diada,
acompanyen i deleiten desenes de persones ben diverses que recorren els
indrets amb interés. Per allò de que conèixer és estimar, i que per
sentir-se d’un lloc i fer-hi vincles, cal trepitjar el seu passat. Com a
clau per entendre el present i per nodrir sentit de pertinença. Per
això les concorregudes conferències i itineraris del l’historiador Joan
Rosàs, el gran coneixedor i comunicador, s’han obert al màxim de
persones mitjançant el programa Quedem?, que per a aquesta data té una
demanda sobredimensionada. L’activitat ja és un referent a la ciutat.
Però
la gràcia d’entrar en el passat és vincular-lo al present i al futur. I
no es pot menystenir l’opotunitat que comporta parlar de trencar setges
en un moment em què el nostre país, els nostres drets nacionals,
socials i culturals, es troben assetjats com mai d’ençà de la
democràcia.
Trencant setges serà una recració històrica interessant,
però sobretot molt simbòlica. Perquè de la mateixa manera que la
societat civil badalonina del 1713-1714, amb desobediència activa i
compromís, trencava el setge borbònic a
la ciutat de Barcelona, la societat civil badalonina del 2011 té molts
altres setges per trencar. En clau local i en clau país.
Dissabte dia 10 es desenvoluparà aquesta bona idea, aquí en podeu trobar més detalls.
És una idea que ha il·lusionat i compromès moltes persones i entitats, i
que fa temps que es prepara. Una acció oportuna pels temps que vivim a
nivell local i nacional. Una bona idea que calia tirar endavant. Malgrat
les dificultats que suposa nevegar en mars inhòspits.

onze de setembre

MANIFEST CONJUNT de la Comissió Onze de Setembre de Badalona, signat per més de trenta entitats i partits, que es llegirà a les 00.00 del dia 11 (o les 24h del dia 10) a La Plana, a Badalona: (segueix)

Manifest 2011 i accés al web

som escola somescola.cat

Ho podem dir tot o no cal dir res. El model de societat catalana que no segrega les persones per raons de llengua es forja a l’escola. Això no ens ho poden fer canviar. Prou persecussió!! Més informació: ÒMNIUM, PLATAFORMA PER LA LLENGUA, CAL, VEU PRÒPIA,
Podeu consultar els articles del calaix llengua pròpia, comuna, i avui us recomano especialment el bloc del Pere Mayans, El pols de la llengua als Països Catalans, que ha parlat sovint de la sentència i segur que ho tornarà a fer aviat.

fer llit

A casa, de petits, hi havia una litúrgia de l’estar malalt. D’entrada es feia llit, dos o tres dies com a mínim. I si la febre era alta o es tractava de res greu, es feia llit ben bé una setmana sencera. Se seguia un petit protocol per tornar a la normalitat: llevar-se unes hores, llevar-se’n més, començar a sortir al carrer i en acabat tornar a anar a l’escola.  (segueix)

Era el Sr.Metge qui venia a visitar-nos a casa, i qui donava les
instruccions de si ja ens podíem llevar o calia seguir enllitat. Eren
dies de menjar amb la safata recolzada a la panxa i amb brosses de pa
entre els llençols; de perdre la mirada jugant amb les partícules de
pols que els raig de sol il·luminaven, i d’escoltar el transistor. Dies
de flassades desmanegades, orinal sota el llit i retallables i còmics
per passar les hores. Dies de tenir visites – si no encomanaves – i
d’esperar la tia Madrona amb els seus típics regals de quan s’estava
malalt. Dies d’estirar-se damunt el llençol fresc, net i llis, esperant
el deliciós moment en què l’àvia o la mare ens feia caure damunt la cara
la volta del llençol de sobre – talment un paracaigudes que aterra
suaument – després d’haver ventilat i endreçat l’habitació.

De vegades estar malalt era un festival. Recordo especialment quan vam fer llit tots cinc germans alhora,  quatre amb galteres (les temudes “paperes”) i la petita amb xarrampió o varicela. Nosaltres que no teníem tele
passàvem moltes estones – del llit estant – cantant, xerrant, retallant, llegint, jugant amb joguines petites i jocs de taula. Però aquella vegada la gravetat dels dos més grans feia patir, i a sobre va coincidir amb l’accident del pare. Què ho fa que malgrat tot ho recordi amb més alegria que drama? Suposo que és per l’humor dels qui ens envoltàven, que ens acompanyaven i ens donaven joc. Especialment la tia Madrona amb les seves entretingudes històries que ens feien riure o si més no ens distreien, i amb els seus jocs per fer passar les hores – un petit trencaclosques, un quadern per pintar, una revista, us desmuntable -, ella amb la seva gràcia inesgotable, la tia soltera, sense fills, que ho donava tot per als nebots.

Hi pensava l’altre dia, quan era amb ella a Urgències. Per cert, abans no n’hi havia d’Urgències, només aquell dispensari per a les cures. I és que de fet tot el que té a veure amb la salut i l’estar malalt ha canviat enormement: serveis i hàbits, costums, tot. En pocs anys.
S’ha fet molt gran la tia, i de sobte una petita infecció d’orina i la temuda deshidaratació l’han fet caure en picat. Fa llit, no és res greu, però en té per uns dies.
Hi pensava en tot això de quan féiem llit, de petits, mentre era al seu costat i ella dormia. De fet no cal que t’hi quedis, ja hi ha personal. I està tranquil·la, dorm molt. Però, què ho fa que m’estimo més ser-hi? Fer-li companyia. Que si obre els ulls m’hi trobi i li pugui somriure, i si es toca els tubs, la via,  pugui dir-li, “no, tia, no t’ho toquis, que et faries mal”.Hi pensava. Amb tanta feina com tinc i m’estic aquí al seu costat, una hora rera l’altra. I ni tan sols podem parlar.
N’hi va passar tantes, ella, d’hores al nostre costat, ens va donar tanta vida aquesta tia Madrona estimada, que em sento bé perdent el temps fent-li companyia encara que potser no cal.