Entre l’enyor, el plaer i la ràbia, el text del Pau Alabajos em transporta a aquest indret màgic, únic, de la plaça Redona de València. Un lloc que tothom, sense anar-hi tot de cop, però, hauria de conèixer. Souvenir de València Recorde caminar agafat de la mà de mon pare, baixant pel carrer Micalet, a
Homenatge en xarxa #100anysdeValor, un homenatge blocaire on centenars de blogs publicaran apunts sobre l’escriptor de Castalla, ‘per recordar el mestre, per reivindicar-lo, per narrar-lo, per dibuixar-lo, per recórrer-ne l’obra i l’estima per la llengua i el país; per pensar-lo i per compartir amb el món i més enllà el nostre Valor, el que cada
Realment fantàstic el panorama. Qui fa blaverisme? El PP valencià o la cultureta catalunyesa moderna? Ai que serà la segona opció!Llegiu aquest breu, clarificador i contundent apunt del Toni Cucarella. I no és una qüestió de quotes ni de noms fixos, només és tracta de normalitat nacional. Cap ni un per sota dels 30? Per
Avui ha sortit la versió independent i renovada del diari esportiu en català El 9. Quan va aparèixer el primer número, el 2 de gener del 2002, va ser un gran esdeveniment, una aposta nova i en la nostra llengua per parlar d’esports d’una manera diferent, força intel·ligent, agosarada i amb la voluntat de normalitzar
El punt central, exacte, precís. L’església de Santa Maria de Lluçà era el marc virginal on s’estrenava el 19è Cicle Solc al Lluçanès, 2011. I ho feia amb altra estrena, la del protagonista de la nit, Carles Dénia, acompanyat de Mario Mas i Lluna Aragón.Una nit freda d’abril, a pèl, descobrint Lluçanès, Lluçà i Solc,
Dissabte, a les 10 del matí, vaig agafar el Talgo a l’estació del Nord de València, un espai incomparable on gaudir de les sensacions més notables d’aquesta aventura romàntica que és viatjar en tren -tot i que la RENFE s’encabroni a fer com menys romàntic millor qualsevol viatge.Amb uns minuts de retard, arribà el tren,
Amb el títol tan poc interessant com previsible d’”aliança històrica”, el passat dia 31 de juliol s’acabava la dualitat repetitiva del diari Avui i El Punt. I ho han acabat d’una manera realment estranya com és enganxant les dues capçaleres i posant-les de costat, amb els respectius colors, tipografies, afegits… Vaja, sense cap novetat, ni