L'Aleix a ca la Toca

Avui ha sortit la versió independent i renovada del diari esportiu en català El 9. Quan va aparèixer el primer número, el 2 de gener del 2002, va ser un gran esdeveniment, una aposta nova i en la nostra llengua per parlar d’esports d’una manera diferent, força intel·ligent, agosarada i amb la voluntat de normalitzar l’espai comunicatiu en aquest àmbit. Avui, gairebé 10 anys després, i en plena reformulació del mapa de capçaleres en català dels mitjans, El 9 fa un pas més i es presenta com a mitjà independent -tot i que hi va haver un temps que en certs indrets ja es podia comprar solt, molt al principi-, i amb un bagatge important per anar guanyant quota de mercat i mirant de construir un terreny propi davant de tanta palla, dependència de grups i interessos de poder gairebé inconfessables on es mou la premsa esportiva.
No hi ha dubte, per tant, que aquest és un esdeveniment important per a la llengua, per a l’esport i, també, per al país.

Continuem
Com deia al començament, aquest salt que avui ens presenta El 9, no és més que una continuació, millorada, ampliada i madurada, del que ja teníem. I és que el que ja teníem era un producte prou singular, en català i per a Catalunya. I ara també ho tindrem. Seguirem on érem quant al país i fent les ximpleries que fa tothom.

(Segueix)

Com diu l’editorial, seguirem fent catalunyitat esportiva. Seguirem
renunciant al país, seguirem sense gosadia, sense ambició empresarial i
parlant del mateix i per als mateixos -tant de bo augmenti el nombre
dels mateixos, tot i això-, i ho farem en un moment on es fa més i més
incomprensible aquesta posició. Avui, estem davant d’una oportunitat
única per a ser ambiciosos empresarialment i nacionalment en l’àmbit
esportiu, amb el futbol com a bandera. Tenim, a primera divisió estatal
espanyola sis equips del país: Llevant, Espanyol, Barça, Vila-real,
València i Mallorca. A la Segona A: Hèrcules, Girona, Sabadell, Alcoià,
Nàstic, Barça B, Elx i Vila-real B. I a Segona B, un grup amb tots els
equips dels Països Catalans, menys un per donar-li el toc exòtic a la
competició.
En l’àmbit del motociclisme, l’elit és dels Paisos
Catalans, igual que en el tennis. I el bàsquet, masculí i femení. I
l’hoquei. I la natació. I el Rugbi. I… Què més necessitem per fer una
aposta de país i d’empresa, que faci saltar els tòpics, que iguali la
realitat, que normalitzi el nostre dia a dia, que faci oblidar Espanya?
Quin
periodisme és el que només va al darrere del poder i l’estat de coses?
En què es diferencia un periodisme així d’un simple fedatari notarial?
I
tots els grups de seguidors esportius, escampats arreu de la nació, que
voldrien llegir la realitat de la seva afició en la seva llengua,
pensada des de casa i amb perspectives pròpies? I quan es parli del
València o el Llevant o del Mallorca o de la USAP, o del David Ferrer, o
del Nico Terol, on els posarem, al costat dels espanyols?
Doncs, els
“catalunyistes, indepes, potser” d’El 9, prefereixen seguir fent
seguidisme del marc polític estatal políticament correcte d'”España y
sus autonomias” i,  a més, seguir fent el ridícul -i potser algun hi
rentarà cada dia la seva consciència- posant el mapa del temps, aquest
sí, nacional.
Quina llàstima, una altra oportunitat perduda, com a
país i com a iniciativa empresarial. I nosaltres seguirem reclamant, com
si no hagués passat res, mitjans de comunicació nacionals.

A la foto, camp del Llevant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!