Amb el títol tan poc interessant com previsible d'”aliança històrica”, el passat dia 31 de juliol s’acabava la dualitat repetitiva del diari Avui i El Punt. I ho han acabat d’una manera realment estranya com és enganxant les dues capçaleres i posant-les de costat, amb els respectius colors, tipografies, afegits… Vaja, sense cap novetat, ni ocurrència ni gràcia. Això sí, posant El Punt davant de l’Avui perquè quedi clar qui mana, o qui existeix, o qui aguanta. De fet, tret de la capçalera, les edicions de l’Avui i del Punt ja feia temps que eren com una mena de Periódico o La Vanguaradia, però en aquest cas tots dos en català.
Amb aquesta nova etapa, que vol canviar coses, influir, etcètera, potser algú hi té posades esperances. Jo no, cap ni una, i sobretot després d’haver-lo comprat, vist i llegit. Abans, fa uns quants anys, encara em delia per comprar un diari, en català, cada matí, amb l’esperança que em tornarien a sorprendre, però la cosa ja ha arribat a un punt que l’única sorpresa diària és que encara algú els compri amb ganes i que es puguin aguantar. Però, la veritat, no volia parlar de la qualitat de la premsa en català a casa nostra, ja ho faré algun altre dia si em vaga. Voldria tornar al tema del país ara amb el “nou” projecte de EL PUNT AVUI+
(Segueix)
Com ja era sabut, aquest nou artefacte amb format premsa diària, acaba de confirmar que és un mitjà regional, autonomista i catalunyès. Dit, precisament, amb voluntat de concretar. Un diari de la regió de Catalunya, que acata el marc constitucional-autonòmic espanyol i que parla de Catalunya. Res d’estrany, d’altra banda. Simplement normal, habitual, estàndard, sense sorpreses ni sotracs i amb voluntat de servei als qui garanteixen que tot es mantingui en el mateix lloc: Ara, El Periódico, La Vanguardia, les institucions, les lleis…
El Punt, fins fa poc, no puc dir si fins l’últim número abans del “canvi”, dedicava una part de la seva distribució interna a una cosa anomenada Països Catalans que, curiosament, tenia poc de nacional, però de tant en tant… Amb el “nou” projecte això ha desaparegut. I hom pot dir: “deu ser perquè ara les seccions que no siguin internacional seran nacionals?” “Deu ser una manera incisiva d’oferir una proposta informativa nacional?” Doncs no, il·lús. Es tracta de renunciar del tot -perdó, del tot no, que queda el mapa del temps!- al país i dedicar-se a fer catalunyisme que és un format que ven en determinats cercles influents.
Segurament, quan hi hagi alguna notícia rellevant que per algun motiu calgui tractar des de Catalunya i que afecti altres indrets del país, apareixeran dins de les seccions sense diferenciació -el que hauria de ser normal- però com sempre, aïlladament i sense continuïtat. O sigui, que el país ha marxat.
Fa molts anys que va marxar de l’Avui, ara ja només hi quedava el nom, al Punt -encara recordo amb vergonya el tractament dels resultats de les eleccions municipals i autonòmiques, amb un munt de pàgines per a Catalunya i una de resum amb una immensa foto de la Rita per a la resta- i ara, que s’ajunten l’acaben de rematar.
Segur que seguiran fent servir el terme país, nació, nacional… per referir-se a una part, sinònim de comunitat autònoma de Catalunya.
Ah! I se m’oblidava, es veu que la nova proposta d’El 9 esportiu també ha triat la reducció en lloc de l’amplitud del país.
Quina llàstima tot plegat i que poca vista!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!