L'Aleix a ca la Toca

El punt central, exacte, precís. L’església de Santa Maria de Lluçà era el marc virginal on s’estrenava el 19è Cicle Solc al Lluçanès, 2011. I ho feia amb altra estrena, la del protagonista de la nit, Carles Dénia, acompanyat de Mario Mas i Lluna Aragón.
Una nit freda d’abril, a pèl, descobrint Lluçanès, Lluçà i Solc, Carles Dénia ens oferí un dels regals que qualsevol persona sensible a la música del país desitjaria. Des de l’alçada vibrant de les peces de “Tan alta com va la lluna” fins a les propostes llavors encara en maceració del nou disc dedicat als poetes andalusís valencians, “El paradís de les paraules”, el concert aportà un dels moments àlgids del que seria un Cicle Solc carregat de novetats i moments especialment sensibles. Una guitarra simplement excelsa i atrevida, rebuscant pels racons del so que amb delicadesa i decisió proposava amb deliciosa picardia l’art de Mario Mas, i un violí, objecte de culte en mans de Lluna Aragón, que aportava el contrapunt d’agudesa que mantenia el conjunt en estat d’admiració. Els aplaudiments, la demanda de bisos i la gent dempeus no feren més que confirmar la dolça salutació, el bona nit i bon Solc que aquest saforenc instal·lat al Garraf, i vinculat carnívorament al Lluçanès, lliurà generosament des de lloc tan sagrat.
El sopar, la singularitat de la Primitiva, els esperits i la curta distància feren de la nit un moment de privilegi. El dinovè Solc ja era realitat.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!