El Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, que el mes de desembre va fer públic un manifest de suport a Jafar Panahi, ha organitzat un acte solidari, en què es donarà per tancada la campanya de recollida de signatures d’adhesió al manifest. En aquest acte, que té lloc al Cinema Truffaut en aquests instants, s’anuncia
Ha mort John Barry. Certament, autor de la BSO de James Bond; però, per mi ha estat sobretot el compositor de bandes sonores que, només de sentir-les, ja evoques tot una èpica cinematogràfica, grans sensacions viscudes dins d’aquelles grans sales de cinema —les d’abans dels multiplex— plenes de gent compartint les emocions. Temes musicals que
Recull de crítiques publicades en altres mitjans, en la nostra llengua, la setmana del 26 de gener a l’1 de febrer de 2011. Al nostre àmbit cultural disposem d’un ventall ben ampli i divers d’excel·lents crítics cinematogràfics —amb els quals podem avenir-nos o no, d’acord amb una prolífica relació dialèctica escriptor-lector—, que ens estimulen a pensar
Del Festival de Sundance sol tenir especial ressó al decurs dels mesos següents els títols que més han complagut els espectadors —sobretot els que s’enduen els premis del públic— i els que han convençut prou els diversos jurats com perquè els atorguin algun dels seus guardons. Els jurats de Sundance 2011 —que s’acaba avui— han estat
L’anglès Tom Hooper ha estat guardonat pel gremi de directors de cinema dels Estats Units —DGA— com a Millor Director de 2010, pel seu treball a El discurs del rei, passant per davant, doncs dels nord-americans Darren Aronofsky (que havia estat nominat per Cigne negre), David Fincher (que ho era per La xarxa social) i David
El més enllà (Hereafter / Más allá de la vida / Au-delà), de Clint Eastwood Hi ha pel·lícules que, mentre les vas veient, ja et queden ben clares; de manera que si et poses a escriure’n alguna cosa, el que et surt sol ser un exercici més o menys reeixit d’escriptura en què expresses les
El discurs del rei (The King’s Speech / El discurso del rey / Le discours d’un roi / Il discorso del Re), de Tom Hooper Queden, doncs, unes imatges en aparença elegants i en realitat rutinàries, uns actors solvents capficats en allò que se’n diu un “duel interpretatiu”, i un missatge sobre la superació que
Mel (Bal / Honey / Miel)Director Semih Kaplano?lu. Guió Orçun Köksal, Semih Kaplano?lu. Fotografia Baris Özbiçer. Muntatge Ayhan Ergürsel, Semih Kaplanoglu, S. Hande Güneri. Producció Kaplan Film Prod. (Turquia). Durada 1h43.Repartiment Bora Altas (Yusuf), Erdal Besikcioglu (Yakup, el pare), Tülin Özen (Zehra, la mare)Sinopsi Yusuf té sis anys i fa poc que va a escola, on
Fa 25 anys que Thérèse, d’ Alain Cavalier, es pot veure comercialment a la Catalunya Nord i, en canvi, fins avui restava inèdita a bona part de la nostra cartellera. Finalment, la distribuïdora espanyola Karma Films s’ha decidit a dur-la fins a aquestes nostres pantalles, de ben segur, animats per l’èxit d’un cert cinema anava a
Mil cretins (Mil cretins / Mil cretinos / A Thousand fools) Director Ventura Pons. Guió Ventura Pons, basat en el llibre Mil Cretins, de Quim Monzó (Quaderns Crema Ed.). Fotografia Joan Minguell. Música Carles Cases. Muntatge Pere Abadal. Producció Els Films de la Rambla (Catalunya). Durada XX. Repartiment Episodi “El senyor Beneset” Joan Crosas (Beneset), Aleix
El discurs del rei (The King’s Speech / El discurso del rey / Le discours d’un roi / Il discorso del Re), de Tom Hooper. No fa pas tants anys, els germans Weinstein –a través de Miramax– van consoldidar una fòrmula per a nodrir el mercat cinematogràfic de productes gairebé infal·libles en l’anomenada “temporada d’Òscar”.
El cineasta Agustí Villaronga (1953) filma amb estil, amb una mirada meravellosa cap a històries plenes de tensions, religió, erotisme, mort i —de tant en tant— esclats d’horror i violència. Així presenta Villaronga el Festival de Rotterdam, que a partir d’avui ofereix als cinèfils una retrospectiva que inclou videos musicals, curtmetratges, telefilms, documentals, episodis de sèries televisives i,
Com sabeu, des d’aquest blog només segueixo especialment els tres grans festivals —Canes, Berlín i Venècia—; en menor mesura, Sant Sebastià i Sitges i gairebé al mínim, Sundance, Locarno i Toronto. Ja m’agradaria, ja, poder estar per tot, però cal prioritzar. Un certamen que té un prestigi notable —molt superior al ressó mediàtic— i malgrat
Encara que El discurs del rei hagi quedat com la gran preferida dels Òscar d’enguany, perquè n’encapçala les nominacions amb 12 candidatures, diria que avui per avui són ben oberts, els pronòstics d’aquesta 83a edició dels premis de l’acadèmia de Hollywood. Certament, el film de Tom Hooper sobre el rei quec s’avé com un guant a
Avui, a dos quarts de 6 de la matinada (PT) —cap al migdia, hora catalana—, es faran públiques les nominacions als Oscar. Poques sorpreses s’esperen, en una edició en què s’arriba a les nominacions amb títols com El discurs del rei, de Tom Hooper; La xarxa social, de David Fincher i Cigne negre, de Darren Aronofsky, que