El passat divendres 19 de març al museu arqueològic del Camp de les Lloses de Tona, és va dur a terme l’acte de presentació del llibre de X. R. Trigo El Somni de Tàrraco (Edicions 62). Un acte on hi van participar una trentena de persones i que va estar compost de dues parts, una
Els que m’heu anat seguint sabeu que he escrit moltes ressenyes literàries, sovint més des del punt de vista del lector que vol compartir els seus descobriments que no pas del crític. És per això que poques vegades llegireu comentaris negatius. La meva idea passa per parlar dels llibres que m’agraden, que els altres ja
Sens dubte hi ha una pregunta que plana per la ment de tots els escriptors actuals: Com escriure la contemporaneïtat? Sabem que la literatura pot jugar a reconstruir el passat i fem servir tot tipus de fórmules màgiques a l’encalç de mons que sovint ens queden massa llunyans. Però i el present, aquest present que
Fred. Fa molt de fred. El blanc s’arrapa a l’escorça dels arbres, com si hagués trobat descans a les seves branques. No és neu, però. Hereva del seu color, efímera en el temps, immutable al darrer sol de la tarda, la delicada flor de l’ametller s’hi gronxa amb elegància. Una aroma exquisida amara la vall.
Aquest llibre d’Antoni Clapés, publicat per l’editorial Meteora, acaba de rebre el premi Josep Maria Llompart dins els premis Cavall Verd de Mallorca, un guardó que premia cada any el millor llibre de poesia en català. Per celebrar-ho, publiquem a El violinista celest la crítica d’aquest llibre apareguda a la revista Serra d’Or, i reproduïm
Edicions Columna ha publicat fa pocs dies la novel·la a quatre mans de Joan Bruna i Francesc Miralles, El llegat de Judes. En Miralles ja és conegut pels lectors, però es tracta de la primera novel·la d’en Bruna. Tots dos han apostat fort pel gènere d’intriga històrica i ens han permès publicar a “El violinista
El pintor i poeta Jorge Brotons ha tingut l’amabilitat de posar colors al meu poema “Two Towers”, publicat en una de les plaquettes dels amics de “Papers de Versàlia” i, poc més tard, al bloc “El fraret mut”, de Francesc Valls-Calçada. Podeu seguir l’obra d’en Brotons al seu bloc “La piel i la llaga” i,
Tot i que durant el matí hem viscut uns quants ruixats intensos, la neu, finalment, no ha quallat a Tarragona. El fred, però, amenaça qualsevol activitat a l’exterior. És un moment per a la lectura i passejo els dits per les novetats a la cacera d’alguna peça mestra, una peça que em permeti viure un gran
Comencem per una història. Un dia, em sembla que no massa llunyà, algú va tenir la idea de qualificar l’escriptor argentí César Aira com el secret millor guardat de la literatura argentina. Aquesta fórmula va fer tant de camí que ja poc importa si a l’esmentat Aira li publiquen en les millors editorials del món.
Què són un lector o una lectora? Quins són els fils, les pulsions, els desigs que els mouen en aquesta direcció? És llegir una activitat lògica a començaments del segle XXI? Aquestes propostes serien més que interessants per a un debat profund sobre les funcions de la lectura, però no caurem en la pretensió d’enfrontar-nos-hi.