El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

9 de març de 2010
2 comentaris

El poema “Two Towers”, pintat per Jorge Brotons.

El
pintor i poeta Jorge Brotons ha
tingut l’amabilitat de posar colors al meu poema “Two Towers”, publicat en una
de les plaquettes dels amics de “Papers de Versàlia” i, poc més tard, al bloc “El fraret mut”, de Francesc
Valls-Calçada.

Podeu
seguir l’obra d’en Brotons al seu bloc “La
piel i la llaga
” i, molt especialment les seves pintures, en aquest altre bloc

No
podia deixar de dir que aquesta barreja de disciplines m’ha fet feliç i per
celebrar-ho us porto a El violinista celest els resultats.

 

El poema pintat per en Brotons, dedicat
a la memòria del fotògraf Alfred Stieglitz…

 

TWO TOWERS

 

Alfred Stieglitz


Sempre neva sobre els ocells absents,
les branques nues celebren les esquerdes
infiltrades de glaç fins a l’arrel.

És la bellesa oculta de la monotonia,
d’aquest besllum fugaç que certifica
la qualitat d’orfebre que esperàvem.

Amb un esguard s’engega aquesta història.
Hi ha l’ull que mira per a la comprensió,
confós pel blanc que el treu fora d’escena.

Però l’altre queda al marge, allí retén
els límits esborradissos de la tarda,
incapaç de trobar-hi la fortuna de l’art.

Malgrat la seva presència contrastada,
l’ésser humà són ombres inconcluses.
Cossos trencats pel lleu sentir de l’aire
creuen aquest desert de plata, i aquí
canvien la vida pel foc o les espurnes.

S’hi endevina un silenci de petjades antigues.

Al fons, en un món vertical, dues torres
alberguen l’esperança. Forçar un lent deliri,
travessar com a llances la regió transparent
i sentir la cremor d’un cel ras entre flames.


Xulio Ricardo Trigo

 

Fotografies: 1. L’aquarel·la de
Jorge Brotons. 2. La fotografia “Two Towers”, d’Alfred Stieglitz.

  1. És genial Xulio, conjuntar la poesia amb la pintura. Hi ha moltes maneres de llegir un poema i moltes lectures. Aquest magnífic quadre n’és una que és mereix del tot aquest poema sublim … una cosa és fer arquitectura de la poesia i l’altra poesia de l’arquitectura. L’ordre i el caos, la física i la química. el tot i el res. La vida.

    FVC

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!