Fred. Fa molt de fred. El blanc s’arrapa a l’escorça dels arbres, com si hagués trobat descans a les seves branques. No és neu, però. Hereva del seu color, efímera en el temps, immutable al darrer sol de la tarda, la delicada flor de l’ametller s’hi gronxa amb elegància. Una aroma exquisida amara la vall.
Fa dies que mirem el cel a través de les finestres. La llum de la Mediterrània sembla haver-se esvaït, camuflada entre grisos de plom. Caminem encongits i cap cots. Sovint, a l’exterior, un empostissat de paraigües circumscriu un espai poc amable. No estem avesats als hiverns freds, a aquesta inoportuna llargària. Als que vivim arran
Hi ha dos dies a la setmana que treballo en una escola ubicada molt a prop de la platja. Aparco el cotxe al pàrking, que es troba arran de sorra, i un caminet que fa pujada em condueix al meu destí. M’agrada fer i desfer aquest petit trajecte que em connecta amb l’entorn i amb
De vegades els amics ens sorprenen per la seva generositat. Sabeu que aquest bloc té una secció que és la de “L’autor convidat” i avui podem gaudir d’una autèntica exclusiva. Jaume Benavente ens ofereix un fragment del seu futur Quadern de Porto, tot un luxe que hem d’assaborir… QUADERN DE PORTO(fragment) Porto, en canvi,
LES FULLES NEOIMPRESSIONISTES DE JORDI LLAVINA Malgrat no ser un gran coneixedor de la història de l’art, en llegir el llibre Ningú ha escombrat les fulles, de Jordi Llavina, he tingut la sensació que em trobava davant d’un quadre perfectament executat. Com si es tractés d’una tela de Georges Seurat, els contes de Jordi Llavina