El violinista celest

Bloc sobre literatura i art de Xulio Ricardo Trigo

16 de març de 2010
0 comentaris

L?AUTOR CONVIDAT: ?Blancs en la tarda?, de Coia Valls.


Fred.
Fa molt de fred. El blanc s’arrapa a l’escorça dels arbres, com si hagués
trobat descans a les seves branques. No és neu, però.




Hereva del seu color, efímera en el temps, immutable al darrer sol de la tarda,
la delicada flor de l’ametller s’hi gronxa amb elegància. Una aroma exquisida
amara la vall.




El paisatge que travesso mentre faig camí cap a Arnes ratlla la delícia.




Els vells murs de pedra seca, veritable arqueologia del temps, tanquen o
esglaonen bancals. Les pedres dels marges delimiten llenques de verds, als
ocres nien ceps mutilats, com urpes en un intent absurd d’atrapar el no res.
Recargolades a l’entorn, les oliveres disposen un to bíblic.




Els Ports separen les planúries del Baix Ebre i el Montsià del Matarranya i la
Terra Alta. La silueta abrupta d’aquestes comarques interiors s’endevina
trencada per falles i encavalcaments, rica en cingleres. En la llunyania, un
difuminat gris blavós les uniformitza.




M’aturo en reconèixer aquest color equívoc. De gos quan fuig, en diria la iaia,
com el matís que prenia el seu iris mentre anava envellint, una tonalitat molt
semblant a la dels nadons. Sento que és un final de cicle, que el món inaugura
seqüències.




Encara tinc al davant la flor de l’ametller. Em deixo acaronar per la llum
tèbia de la tarda, com si ella ens ajudés a fondre’ns en una única idea.
Extraure’n la bellesa del blanc, a la recerca de l’única pàtria.



Coia Valls

__________________________

Fotografia: “Blancs” c) Coia Valls

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!