La badia d’Alacant, al final del dia, sembla inspirar-se en quadres expressionistes. El vermell de l’horitzó s’acosta al color predilecte de Munch. Això, si exagerem una mica. El que resta clar és que el crepuscle va associat a una sèrie d’efusions melangioses. Se’n va el dia, se’n va la llum, la fosca comença el seu regnat… Però
Novament una pel·licula europea on s’exalta la cultura de l’extrem orient (El Japó). Es tracta de Le herisson, traduïda com El Erizo (L’eriçó). Es tracta d’un film bonic, potser massa romàntic i, també potser per això, amb un final inesperadament dramàtic. La pel·lícula gira al voltant de tres personatge: una xiqueta d’onze anys, la portera
Aquest divendres, de cel fosc i d’oratge amençant, el dedique a escriure un paper sobre T.P. Per suavitzar-me el dia, em pose música d’Antònia Font, de Pau Alabajos… Primer que res, em trobe amb una quantitat ingent de papers de l’autora. Déu meu! quina quantitat de llibres. En repasse uns quants, no sé… set o vuit, i m’ature
Enric Balaguer és professor de Literatura Catalana a la Universitat d’Alacant. «Fulls de ruta», editat l’any 2002, arreplega columnes que ha publicat al diari «Información» d’Alacant. En 2006 va guanyar el premi d’assaig que convoca la Generalitat amb «La totalitat impossible», obra en la qual reflexiona sobre l’abandonament de la idea de totalitat a causa
Impressiona veure la cara de Berlusconi xorrant sang. Sembla que n’està molt afectat i es pregunta com és que concita tant d’odi. Segons les cròniques, Berlusconi eixia de fer fer un míting on va ser molt àcid amb els seus adversaris. I si és així, com no veure en l’agressió un boumerang de l’adrenalina que va desfermar entre les multituds? Si un crispa,
Público va distribuir fa unes setmanes el llibre de la sociòloga americana: Susan George, El pensamiento secuestrado. Cómo la derecha laica y religiosa se han apoderado de Estados Unidos. Per a mi, llegir llibres de pensadors que analitzen el moment present té un punt depressiu:em fa sentir una impotència molt gran. Aquest blog n’és testimoni: Edgard
He tornat fa uns dies, però les hores de vol encara em pesen en els muscles en forma de jet lag (s’escriu així?). Han estat uns dies intensos (viatjar és sempre un exercici intens) en dues etapes. La primera: Montevideo, en casa d’uns amics. Açò m’ha fet entrar, de ple, en la forma de vida