A tall d'invocació
blog d'Enric Balaguer
Alacant al crepuscle
La badia d’Alacant, al final del dia, sembla inspirar-se en quadres expressionistes. El vermell de l’horitzó s’acosta al color predilecte de Munch. Això, si exagerem una mica. El que resta clar és que el crepuscle va associat a una sèrie d’efusions melangioses. Se’n va el dia, se’n va la llum, la fosca comença el seu regnat… Però també es pot viure al marge de la dinàmica temporal. Sembla que només els místics i els poetes són capaços de fer-ho. Mireu què deia Whitman al tercer Cant a mi mateix:
He sentit què deien els xarraires sobre el començament i la fi,
però jo no parle del començament ni sobre la fi.
Mai no hi ha hagut cap inici més que el que hi ha ara,
ni més joventut o vellesa que la d’ara
i mai no hi haurà altra perfeccció que la d’ara
ni més cel o infern que el que hi ha ara.
……………………………………………………
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Durant un mes (de 15 de desembre a 15 de gener, més o menys), a Vilanova i la Geltrú el sol es pon a mar. És un espectacle digne de veure. El drama solar es converteix en una policromia impressionant!
Que tinguis una bona entrada d’Any 2010.
Això és el que els poetes i místics sufís anomenaven al-waqt, l’instant, i ells es deien, es diuen, “fills de l’instant”. I això mateix som tots, ni més ni menys.
Bon Cap d’Any i un any nou ple de tot!