Novament una pel·licula europea on s’exalta la cultura de l’extrem orient (El Japó). Es tracta de Le herisson, traduïda com El Erizo (L’eriçó). Es tracta d’un film bonic, potser massa romàntic i, també potser per això, amb un final inesperadament dramàtic.
La pel·lícula gira al voltant de tres personatge: una xiqueta d’onze anys, la portera de l’edifici i un nou inquilí que és japonés. La portera és la que dóna el nom a l’obra, perquè és d’aparença hostil, tot i que anem descobrint que darrere hi ha un ésser sensible i cultivat. Això sí, marcat pel dolor: és una vídua amargada. Kakuro Ozu, el japonés que arriba a l’edifici, descobreix la seua part sensible i la trau de la monòtona i fosca vida que duia. La xiqueta és el personatge més extraordinari en tots els sentits de la paraula –incleïblement madura per a l’edat i d’impulsos suïcides– a través del seua mirada seguim la història. (n’hi ha més)
La qüestió del Japó esdevé important perquè, a banda del personatge japonés, la porter lleig Tanizaqui (L’elogi de l’ombra), mentre que la xiqueta estudia la llengua nipona. El film insinua que el canvi vital, l’obertura al món –la salvació?, la treva?– ve per aquest costat. Es tracta d’un món que es presenta hedonista i sensible, però sobretot que és capaç de percebre, per damunt les aparences, la realitat profunda. El personatge de Kakuro (el nom recorda el de Okakura Kakuzo –l’autor d’El llibre del té) inspira tendresa, sensibilitat, saviesa…
En fi, el que no sembla tenir eixida, segons la pel·lícula, és la vida occidental convencional –estressant i acomodada–que fa necessàries les addicions (en el cas de la mare de la xiqueta: xampany i psicoanàlisi). De fet sembla una pel·lícula sobre el sentit de la vida. O sobre la dificultat de donar-li sentit a la vida en els nostres dies. És també una obra molt literària, inspirada lliurement en la novel·la La elegància de l’ eriçó de Muriel Barbery.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!