Núria Pòrtulas condemnada.Egunkaria encara a judici.Les penyes de les Festes d’Iruñea denunciades.Tres joves detinguts i en procés per mantenir un web de l’esquerra abertzale.Feixistes absolts després de provocar i agredir a Gandia.La tortura encara.Alfonso Sastre denunciat. Mentre, 50 anys d’una duríssima violència i la mateixa reacció del poder espanyol.50 anys de les mateixes paraules i
L’altre dia, com molts dies, parlava amb un amic convergent del poble, amb carnet, sobre temes de política o de futbol, que a vegades tenen molt a veure. Concretament, ens mostràvem crítics amb el tema del finançament i amb el tripartit, tot i que des d’òptiques diferents. També comentàvem el paper de CiU i en
Ballester (Apus melba)Imatge: SIOC Els divendres de repartir la rella, la revista quinzenal del Lluçanès, són un bon moment per descobrir, retrobar o constatar la presència d’alguns ocells al territori. Avui no ha estat una excepció. I la veritat, sempre és agradable de trobar pardals, comuns o xarrecs, orenetes, comunes o cua blanques, falciots, garses,
Amb el foc d’Orta s’ha produït un fet ben penós. Quan algú va donar la informació -perquè algú la va donar- que el foc estava ja controlat, i els fets ho van desmentir, algú del territori es va queixar i va acusar de negligència l’actuació. La desgràcia dels fets van fer encara més terrible l’error,
“Aquell dia”, de què parla Vicent Partal al seu mail obert d’ahir, és el de sempre i sempre sembla igual. El meu “Aquell dia” va ser al 1994, al juliol, quan el país sencer crmà com una teia, de Salses a Guardamar, en una macabra representació de la unitat nacional. I arribà a les portes
Potser se m’acabaran els qualificatius o potser faré servir sempre el mateix: imprescindible. Un cop més, Santiago Alba Rico, de la mà de Joan Vecord, ens porta a la reflexió més de fons. Un text, com deia, imprescindible. I la reflexió de Pascual Serrano, a Rebelion, també. Llegiu i gaudiu i… fem! Aquest, sí o
Fa uns dies, l’inefable conseller catalunyès Joan Saura, tornava a protagonitzar una jornada particular. Es tractava d’evitar incendis forestals de forma immediata: fent parar de segar les màquines entre 2 i 5 de la tarda. Calia una mesura així? Es podia haver trobat una fórmula de cooperació amb els pagesos? Són aquestes les mesures a
Avui deu ser el dia del finançament catalunyès. Anant bé, una nova data de celebració caldrà fixar en el calendari regional-autonòmic perquè sembla que els del tristpartit han aconseguit pactar tot el que calia pactar perquè els espanyols els deixessin sortir a treure pit amb un bon feix de números a la boca -que, de
La veritat, em sap molt i molt greu perquè és el diari esportiu que puc llegir i que, en molts aspectes, em sembla referencial. Però això del reduccionisme de la catalanitat, a Catalunya, està tan generalitzat que comença a fer una mica de llàstima. Fins i tot El 9 -no cal ni parlar ni pensar
Amb el cop d’estat d’Hondures s’han posat, novament, sobre la taula les vergonyes d’una colla de personatges d’allò més impresentable i d’allò més cínic. Hem pogut veure com el concepte de democràcia en boca del poder és, ni més ni menys, una fal·làcia, una impostura. Resulta que aquest senyor anomenat popularment Mel Zelaya havia decidit,
Santiago Alba Rico és un jove filòsof que gairebé cada dia publica reflexions dures i especialment lúcides de la situació del món, a partir d’esdeveniments concrets o de reflexions més aprofundides.A continuació, reprodueixo un fragment d’un article titulat “Crisi capitalista: la racionalitat de l’abisme”, que podeu llegir complet en el blog Santiago Alba Rico en
Les paraules de la cançó Línia 1, de Pau Alabajos, retraten protagonistes i còmplices de llur misèria.
Els passats dies 24 i 25, Prats de Lluçanès va viure una nova festassa general amb la celebració de les Festes de Sant Joan i els Elois, l’autèntica festa major del poble pradenc. És cert que, des d’un punt de vista estricte i potser “científic”, la Festa Major del poble és per Sant Vicenç, al