L'Aleix a ca la Toca

Al Lluçanès a recer de cap malastre

9 de juliol de 2009
6 comentaris

Catalanisme o catalunyisme (2) El 9 esportiu!

La veritat, em sap molt i molt greu perquè és el diari esportiu que puc llegir i que, en molts aspectes, em sembla referencial. Però això del reduccionisme de la catalanitat, a Catalunya, està tan generalitzat que comença a fer una mica de llàstima. Fins i tot El 9 -no cal ni parlar ni pensar en els altres mitjans, esportius o no, pensats i fets en espanyol-.
En l’edició d’avui, el diari esportiu catalanista catalunyès ens dóna una nova mostra de com ens reduccionem, limitem i minimitzem per manca de perspectiva nacional, sempre des de l’eufemisme -benintencionat en el seu dia, però avui del tot innecessari- del “Principat”. El 9 obre l’edició d’avui dijous amb la idea que el Tour de France arriba al país. Idea que es rebla de forma sagnant en l’editorial. Però, on va arribar ahir? A quin país era situada la meta de l’etapa d’ahir? A França, catalunyistes d’El 9? A França, catalunyistes en general? I jo que em pensava que Perpinyà -la catalana?- era una de les capitals, la de més al nord, del nostre país?
Doncs no. Per al catalanisme oficial i amb pedigree, sí que ho són Girona o Barcelona, però no Perpinyà. I és que ja se sap, hi ha una visió del món que fa que la catalanitat es concentri en una part espanyola de la Catalunya vella, la que dóna títols de catalanitat i els treu i la que se sent còmoda perquè no ha de batallar per noms, límits i hàbits i s’autocomplau donant-se les mans en una immensa sardana ben assenyada, emmidonada i cofoia, comptada amb un reconegut català central.
Una nova oportunitat perduda.

La imatge correspon a la campanya iniciada per la CUP i Maulets de Girona per intentar que no s’amagui el país i que quedi clar que la nació és molt més que una capcota regió amb peculiaritats.

  1. jo començaria a tractar el tema dels catalans catalunyesos com una plaga, una plaga mental. Un même d’aquests que circula i s’assenta al sofa de les ments de bona part dels catalans, siguin d’allà on siguin. I que només podem combatre amb comentaris com els teus. Els massmedia en tenen bona culpa de tot plegat, n’estic convençut. salut company i que la lucidesa t’acompanyi!

  2. Només dir que m’alegra vore que algú té aquests plantejaments nacionals, donats els temps que córren (fins i tot dins l’EI!!).

  3. EI demana a ERC que rebutgi el model i convoqui referèndum intern

    El diputat d’ERC al Parlament i líder del corrent crític Esquerra Independentista (EI), Uriel Bertran, ha demanat avui a la direcció del partit que rebutgi aquest diumenge a la reunió de la seva Executiva el model de finançament que ofereix el Govern espanyol per insuficient, i que convoqui un referèndum intern per consultar la militància el dissabte 18 de juliol.
    “Estem assistint a l’enèsim engany del Govern Zapatero al poble de Catalunya”, ha advertit Bertran en declaracions a Europa Press, i ha recordat que EI ja va entregar 1.014 firmes, més del 10% de la

    militància, per poder convocar un referèndum intern. La corrent presentarà avui mateix una pregunta perquè l’Executiva de demà atengui la seva petició per al pròxim cap de setmana.

    EI ha considerat avui que les xifres que l’Estat ofereix per al primer i segon any d’aplicació són del tot inacceptables, però a més ha remarcat que les dels anys posteriors no són fiables, perquè dependran de la disponibilitat pressupostària i del Govern de torn. Així ho ha explicat Elisenda Paluzie, acompanyant a Bertran i a Hèctor López Bofill.

    Bertran ha indicat que ERC no pot utilitzar de barem per acceptar l’acord una xifra per al tercer o quart any, sinó que ha de ser la del primer o segon, quantitats que ara són absolutament insuficients, i a les quals sumen les anomenades ‘caixes b’, que EI rebutja per no estar incloses en el model.

    Ha assenyalat que EI no dóna per fet que la direcció republicana vagi a acceptar l’última proposta del Govern espanyol, però sí que veu possibilitats després d’haver escoltat les declaracions del secretari general republicà, Joan Ridao.

    “És fonamental que llancem un missatge clar a l’opinió pública, perquè ja s’està consolidant que tot això és una farsa i un teatre”, ha assenyalat el diputat, que ha recordat que ERC és un partit independentista que aposta pel concert, i s’ha preguntat quina credibilitat tindria per a reclamar-lo si ara accepta aquest model.
    Per aquesta raó, ha defensat que ERC abandoni el Govern si els socialistes catalans imposen el vistiplau a un acord que “condemna els catalans a molts més anys d’espoliació fiscal, una condemna que ERC no pot avalar”.
    “Que ho facin els autonomistes, que ho facin els unionistes, però no ho poden fer els independentistes”, ha continuat el diputat, que ha dit preferir una ERC que faci oposició al PSC, un partit que “ha preferit ser lleial a Espanya i al PSOE i deslleial a Catalunya” en apostar per un model inassumible.

    EI també rebutja les anomenades ‘caixes b’, i les defineix com a “mecanismes de maquillatge i martingales totalment inacceptables”, ha dit Paluzie, que ha indicat que aquests fons no estan fixats per la llei i depenen de les decisions del Govern espanyol. També ha criticat la trampa que suposa, ha dit, incloure els ingressos derivats de la pujada.

    Paluzie ha censurat que l’aplicació del model es dilati fins als quatre anys, i ha subratllat que els 3.800 milions que reclamava la Cambra de Comerç de Barcelona no seran els mateixos milions el 2012.
    També ha subratllat que la proposta del Govern no inclou diversos principis que sí es recullen a l’Estatut, com el d’ordinalitat d’anivellament parcial i el fet que la població es ponderi per la immigració 

    L’Executiva Nacional vota dividida i ara cal que la militància d’ERC pugui rebutjar en referèndum un finançament pèssim per a Catalunya per insuficient, enganyós i antiestatutari.

    Des d’Esquerra Independentista constatem que fins a un 35% de l’Executiva Nacional d’ERC (14 dels seus membres) no han donat suport al model de finançament proposat pel PSOE . Volem felicitar la valentia i la coherència mostrada pels companys i les companyes que s’hi han oposat i no han volgut participar d’una escenificació preparada a consciència des de feia dies.

    En la mesura que més d’un terç de la militància d’ERC no està representada a l’Executiva Nacional, és clar que el rebuig al model de finançament pot ser majoritari entre la militància. Així, i per tal de donar compliment als Estatuts del partit, és obligatori que es convoqui el referèndum que 1114 militants van demanar perquè es pugui rebutjar un model de finançament pèssim per al nostre país.

    Les raons, tal i com economistes de són nombroses:

    ÉS TOTALMENT INSUFICIENT

    1) Els 2000-2500 milions d’euros que es preveuen per a cadascun dels tres primers anys d’aplicació del model només representen una reducció del 10% de l’espoli fiscal de 21.000 milions d’euros previst per a l’any 2009 (amb les dades de la Fundació Josep Irla i la Generalitat). L’any 2005 el dèficit fiscal fou de 18.595 milions segons la Fundació Josep Irla.

    2) El dèficit de la Generalitat (Ingressos menys despeses) de l’any 2008 va ser de -4800 milions. El finançament pactat condemna la Generalitat a continuar patint importants dèficits públics i perpetua l’espoli fiscal que sofreix Catalunya.

    ÉS UN ENGANY

    3) Catalunya passarà l’any 2009 del rànquing 93 en finançament per habitant (per sota la mitjana espanyola de 100) a només el 94 amb el nou finançament i com a molt al 97 el 2012. En cap cas al 102% o al 105% com s’està venent. El 102 i el 105 surt de comparar el finançament total de Catalunya (que inclou les partides de Mossos i presons) amb el finançament de la resta de CCAA que no han de fer front a aquestes despeses. Si restem del finançament de Catalunya les partides per fer front a aquestes competències que les altres CCAA s’estalvien, i llavors comparem el finançament de Catalunya –homogeneïtzat- amb el de les altres Comunitats Autònomes ens adonem que tornem a quedar al 94 o 97, molt per sota de la mitjana!. 

    4) Tal i com ha reconegut la ministra Salgado, el model de finançament és el mateix que va proposar Solbes al mes de desembre de l’any passat i que tots els partits polítics catalans van rebutjar per insuficient.

    5) La xifra anunciada de 3855 milions d’euros per al quart any d’aplicació del model el 2012 és una hipòtesi estadística que no es complirà, ja que pronostica un increment impossible d’ingressos per impostos i l’Estat sempre es reservarà el 50% de la despesa pública (com ha assegurat la ministra). La mateixa ministra Salgado no ha volgut corroborar aquesta xifra que només han donat per bona el PSC, ERC i IC. 

    6) Els 3855 milions d’euros en cap cas representen una reducció d’un terç del dèficit fiscal com s’ha arribat a afirmar. Primer, perquè el 2012 no s’assoliran els 3855 milions com ja hem exposat, segon, perquè l’any 2009 el dèficit fiscal serà de 21.000 milions i un terç d’aquest dèficit representa 7000 milions i no els 5000 calculats per ERC amb les dades del 2005 (dades, a més, del Ministeri d’Economia, obviant les de la pròpia Fundació Irla) i, tercer, perquè no es poden sumar als 3.855 milions 1200 milions més pressupostats per inversions en infraestructures perquè l’Estat sempre executa un nivell d’inversions molt inferior al pressupostat.

    7) La ministra Salgado ja ha dit que no contradirà les hipòtesis que cada CCAA faci dels suposats increments de recursos que li reportarà el nou model de finançament. Tothom farà els càlculs que li semblin més oportuns per vendre el finançament a la seva Cominitat Autònoma.

    INCOMPLEIX L’ESTATUT DE FORMA FLAGRANT

    8) No recull cap de les variables que exigeix l’Estatut i que havien de corregir a l’alça el model de finançament anterior: immigració, esforç fiscal, costos diferencials (major cost de la vida a Catalunya) i població en risc d’exclusió.

    9) Moltes de les partides pactades han quedat fora del model i dependran d’allò que els Pressupostos Generals de l’Estat vulguin concedir-nos cada any. Es pressuposa, per tant, que ERC aprovarà els PGE del PSOE i en qualsevol moment aquestes partides poden desaparèixer.

    10) L’Estatut preveu tres anys perquè el model s’apliqui, en cap cas quatre. Esperar el 2012 que es compleixin les promeses que ara ens fan aquells que ens han mentit de forma sistemàtica és com esperar un miracle.

    11) No hi ha hagut cap tipus de bilateralitat. La ministra ha reconegut més de 100 reunions per pactar el model amb totes les CCAA. Simplement ens hem acoblat al model de règim comú.
    Països Catalans, 12 de juliol de 2009

    http://www.esquerraindependentista.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!