L'Aleix a ca la Toca

Els divendres de repartir la rella, la revista quinzenal del Lluçanès, són un bon moment per descobrir, retrobar o constatar la presència d’alguns ocells al territori. Avui no ha estat una excepció. I la veritat, sempre és agradable de trobar pardals, comuns o xarrecs, orenetes, comunes o cua blanques, falciots, garses, algun que altre gaig, corbs, tudons o tòrtores, turques o no.
Però enmig d’aquesta normalitat, sempre apareix la imatge singular, que has de caçar al vol i identificar en breus instants mentre segueixes pendent de la carretera.
La primera sorpresa del dia ha estat un pigot verd, amb el cap vermell, furgant en un arbre vell vora la carretera, entre l’Alou i Alpens. En acostar-se el cotxe una mica més, ha marxat bosc endins.
I ha estat en la recta final del trajecte, en paral·lel a les eternes obres de la carretera que uneix l’eix transversal i Olost que, enmig d’una important voladissa de falciots he descobert, ben visibles els trets, un ballester, immens. Fantàstica la visió!
Passat Olost, i anant cap a Santa Creu, els fils del telèfon servien de banc de la paciència per a dos abellerols, estilitzats i curiosos, que ben guarnits de colors, afirmaven la seva presència.