L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Els passats dies 24 i 25, Prats de Lluçanès va viure una nova festassa general amb la celebració de les Festes de Sant Joan i els Elois, l’autèntica festa major del poble pradenc. És cert que, des d’un punt de vista estricte i potser “científic”, la Festa Major del poble és per Sant Vicenç, al gener, quan hom lloa i ret reconeixement al patró i als senyors, i és una festa molt sentida i amb elements realment potents. Però no hi ha dubte que les Festes de Sant Joan i els Elois, malgrat el nom del sant, són les més viscudes i compartides i de forma popular i sense “altíssims” de cap mena. Aquesta és la seva virtut i originalitat i la seva potència.
Cada any, amb l’arribada de les primeres i severes calors, Prats es disposa a la sacsejada col·lectiva i s’omplen places i carrers per festejar, en la memòria -tot i que molts ni ho saben- d’aquells traginers/Elois, que s’ajuntaven al poble per celebrar el solstici d’estiu i, entre solemnitat i follia, gaudir al seu aire de la seva millor festa. I és que el solstici d’estiu ens ha sacsejat, arreu dels Països Catalans, de fa temps, i a Prats, encara ens dura i de valent.
Fa temps que al poble es viuen controvèrsies sobre bruses, capteniments, músiques, aigües i danses, però en allò que no hi ha dubte, o sembla impossible que n’hi pugui haver, és en la plenitud i l’alegria que compartim i que es visualitza en la passada, el ball del Contrapàs i les curses dels Elois, patrons laics, civils i gens senyorívols que ens acompanyen. I que marquen un perfil de festa horitzontal, sense altars ni llotges ni diferències de categories. La plaça Vella giravoltant embogida pel so de la banda i els crits de tots plegats no deixen lloc al matís.
Però, com sempre, aquells que creuen que han nascut per manar i manegar -com diu la cançó- i així mantenir els seus privilegis, personals o de grup, acaben fent el ridícul més espantós.
Què hi feien al balcó de l’ajuntament Vell l’alcalde, els seus més remunerats companys de grup, i altres, amb algun opositor despistat? Doncs van convertir-lo en llotja investida per al moment, i d’aquesta manera contemplaven, com autoritats supremes, el poble com festejava a la plaça Nova. Volien llotja d’autoritats a la plaça Vella per Sant Vicenç i els la vam treure. Ara en volen també per Sant Joan. Pobrets! I que en són de ridículs!
Visca les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès!
Cada any, amb l’arribada de les primeres i severes calors, Prats es disposa a la sacsejada col·lectiva i s’omplen places i carrers per festejar, en la memòria -tot i que molts ni ho saben- d’aquells traginers/Elois, que s’ajuntaven al poble per celebrar el solstici d’estiu i, entre solemnitat i follia, gaudir al seu aire de la seva millor festa. I és que el solstici d’estiu ens ha sacsejat, arreu dels Països Catalans, de fa temps, i a Prats, encara ens dura i de valent.
Fa temps que al poble es viuen controvèrsies sobre bruses, capteniments, músiques, aigües i danses, però en allò que no hi ha dubte, o sembla impossible que n’hi pugui haver, és en la plenitud i l’alegria que compartim i que es visualitza en la passada, el ball del Contrapàs i les curses dels Elois, patrons laics, civils i gens senyorívols que ens acompanyen. I que marquen un perfil de festa horitzontal, sense altars ni llotges ni diferències de categories. La plaça Vella giravoltant embogida pel so de la banda i els crits de tots plegats no deixen lloc al matís.
Però, com sempre, aquells que creuen que han nascut per manar i manegar -com diu la cançó- i així mantenir els seus privilegis, personals o de grup, acaben fent el ridícul més espantós.
Què hi feien al balcó de l’ajuntament Vell l’alcalde, els seus més remunerats companys de grup, i altres, amb algun opositor despistat? Doncs van convertir-lo en llotja investida per al moment, i d’aquesta manera contemplaven, com autoritats supremes, el poble com festejava a la plaça Nova. Volien llotja d’autoritats a la plaça Vella per Sant Vicenç i els la vam treure. Ara en volen també per Sant Joan. Pobrets! I que en són de ridículs!
Visca les Festes de Sant Joan i els Elois de Prats de Lluçanès!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ja vas fer un bon ridicul tu ja.. l’any que afalagat pel càrrec de tot poderòs regidor de cultura i altament assalariat de l’Ajuntament de Prats vas fer un discurset carregat d’eufòria, protagonisme i de grandesa a la mateixa plaça nova. Vas procurar que els altaveus estiguessin al màxim volum, vas prendre paraula quan la plaça estava disposada a viure el moment de més festa i sense cap escrúpol vas descarregar un fragment digne d’un míting del Chavez, que ningú va entendre el motiu d’aquell numeret.
Com sempre donant lliçons de com s’han de fer i desfer les festes a Prats de Lluçanès, de quin color hem d’anar vestits i quines cançons han d’entonar les bandes musicals.
Per la sort de tots i totes, les controvèrsies que tant implores i prediques les mateixes festes de st. joan i elois les esborren i les ridiculitzen.