L'Aleix a ca la Toca
Al Lluçanès a recer de cap malastre
Santiago Alba Rico és un jove filòsof que gairebé cada dia publica reflexions dures i especialment lúcides de la situació del món, a partir d’esdeveniments concrets o de reflexions més aprofundides.
A continuació, reprodueixo un fragment d’un article titulat “Crisi capitalista: la racionalitat de l’abisme”, que podeu llegir complet en el blog Santiago Alba Rico en català, que manté en Joan Vecord. Un espai de referència del tot recomanable i, diria, gairebé imprescindible en la situació que vivim, on la crisi és un tòpic que acabem interioritzant com a propi i que ens desdibuixen -polítics, sindicats i mitjans- l’origen per fer-nos còmplices de la nostra mateixa derrota.
La sentència europea sobre la llei de partits i les il·legalitzacions de forces independentistes i d’esquerres basques o la llei de clandestinització d’immigrants a Itàlia ens donen la mesura de la cara del poder capitalista, i del camí que segueix, la d’assegurar-se la seva seguretat.
el nostre seny, correm a socórrer un sistema irracional. En l’ordre
immanent del mercat, la llista de l’INEM depèn de la llista Forbes.
Encara que l'”efecte vessament” no hi hagi produït ni tan sols un
degoteig, encara que el poder adquisitiu dels assalariats descendís
durant les dècades prodigioses de les bombolles de sabó, és veritat que
als treballadors —al menys en algunes regions del planeta— els pot anar
encara pitjor si l’Estat no utilitza els seus estalvis per a sostenir
els bancs i les empreses. Després de tot, els banquers i empresaris són
els donadors de crèdits i salaris com els propietaris esclavistes eren
donadors de casa, aliment i protecció i com els senyors feudals eren
donadors de terra i seguretat. Si un era esclau, era millor tenir un
amo, fins i tot un de sever, que morir de fred a la muntanya perseguit
pels gossos; si un era vassall, era millor tenir un senyor, encara que
espremés les filles i les collites, que veure-les segrestades o
incendiades per invasors sense pietat; si un és un assalariat o aspira
a ser-ho, és millor tenir un banquer i un empresari, per molt exigents
que siguin, que buscar menjar a les escombraries i dormir sobre
cartrons. Els tres —esclavisme, feudalisme i capitalisme— constitueixen
dispositius funcionals de dependència recíproca entre desiguals.
L’esclavisme era relativament eficaç; el feudalisme era força eficaç;
el capitalisme és molt eficaç. Però al capitalisme, com a l’esclavisme
i al feudalisme, no hem de reprotxar-li la seva ineficàcia; cal
reprotxar-li la seva existència. (…)”
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
és lamentable. No coneixem la llibertat i la dignitat ni de lluny.