L'Aleix a ca la Toca

Fa uns dies, l’inefable conseller catalunyès Joan Saura, tornava a protagonitzar una jornada particular. Es tractava d’evitar incendis forestals de forma immediata: fent parar de segar les màquines entre 2 i 5 de la tarda. Calia una mesura així? Es podia haver trobat una fórmula de cooperació amb els pagesos? Són aquestes les mesures a prendre i d’aquesta manera?
No hi van valer les preguntes ni les reflexions. En un acte dels que van essent habituals des de la Genialitat catalunyesa i des de la conselleria dels bombers -els de les idees!-, es va ordenar i es va aplicar. La va haver d’anul·lar també immediatament davant la protesta.
I és que com acostuma a ser habitual, pagesos i gent del món rural en general són sospitosos del que convingui. I és que són tan deconeguts per als pixapins, que tot allò que és suspecte d’identificar com a rural, val més tenir-lo controlat i banalitzat, així no és res per si mateix.

Aquesta setmana hem tingut un d’aquells incendis importants de veritat. 5.500 hectàrees de camps i boscos arrasades a les comarques de la Segarra, la Noguera i  l’Urgell. I encara un altre a Mequinensa, amb 1.800 hectàrees.

Com ja va passar l’any 1994, on desenes i desenes de milers d’hectàrees de terreny van ser cremades arreu dels Països Catalans, llavors i ara una de les grans responsabilitats és de les companyies elèctriques, autèntiques sangoneres i obvis terroristes.
Com s’entén que encara no hi hagi hagut moviments públics demanant responsabilitats, actuant damunt les companyies i fent-les actuar d’ofici i immediatament per restituir el mal fet? On són les declaracions del tècnic-funcionari-polític corresponent manant i amenaçant i donant lliçons?
Què passa, senyores -i senyors- de la Generalitat catalunyesa, que us atreviu amb els pagesos i us cagueu -o simplement esteu permanentment agenollats al seus poderosos peus- davant les elèctriques? I elles no s’hi posen per poc, en això dels incendis. Si hi ha foc, serà gran. Però ja se sap, a pagès hi ha poca gent, poc negoci i seria molt car fer unes previsions rigoroses que evitessin el perill de les línies. Pobres de les elèctriques, no tenen cèntims… El que no tenen, segur, són ni vergonya, ni escrúpols, ni cap mena de respecte per la gent. I els polítics els deixen fer, hi ha massa cèntims en joc!
L’any 1995, les elèctriques van fer com van voler i encara riuen dels costos que els va representar. També ho fan amb la MAT, amb les nuclears, amb els rebuts, amb les indemnitzacions…
Qui les aturarà?

Llegiu aquest apunt del Vilalta, de Torà