Amb el foc d’Orta s’ha produït un fet ben penós. Quan algú va donar la informació -perquè algú la va donar- que el foc estava ja controlat, i els fets ho van desmentir, algú del territori es va queixar i va acusar de negligència l’actuació. La desgràcia dels fets van fer encara més terrible l’error, perquè van evidenciar clarament que no era així. La mort dels quatre bombers ha estat la certificació més cruel i més horrible que hom pugui imaginar.
Immediatament, s’ha iniciat una campanya -de files del tot closes- des del Tripartit i tota la coralitat que li distribueix el discurs, en què calia desmentir, amb els morts de testimoni, que hi hagués negligència, i s’ha convertit els bombers en intocables i, s’ha posat el dit acusador al front de qualsevol ciutadà que pugui dubtar o diferir d’aquest posicionament oficial. Avui, la bona gent d’Orta, sortien a la televisió dient que ells no tenien res en contra dels bombers, ben al contrari. I és que aquesta confrontació ha estat una operació orquestrada er evitar que es demanin responsabilitats polítiques per no saber res de res o per jugar amb els interessos de tothom -el territori- per tapar incompetències. S’ha fet sortir els caps dels bombers de la zona, en uns moments especialment dolorosos i sensibles, a fer callar les crítiques, que hi són.
Tot això ha comportat una mostra clara de la voluntat funcionarialitzadora d’aquest govern. Per una banda, bombers que diferencien bombers de civils, com si es tractés d’un cos d’estat, com els militars o la policia, i no de gent que fa una determinada feina. Per una altra, el President Montilla dient a la gent que no ha de fer res en això dels focs i que ja hi ha els bombers i prou. Una clara mostra d’aquest concepte organicista de la societat, de control i de servidors de l’ordre i la gent, a viure que sinó fa nosa.
Curiosa, enmig de tot plegat, la compareixença del tal Boada -senyores, quin fatxenda!- demostrant un desconeixement absolut del territori. I parlant amb aquella prepotència casernària que el caracteritza.
Encara recordo els bombers manifestant-se i participant de miliuna iniciativa política, social i cultural, sense fer diferències més enllà de la feina que fa cadascú. La mentalitat funcionarial que ens governa i la incapacitat de molts fan un còctel impossible de ser begut.
Que ens tornin el país, o els l’haurem de prendre.
I, per cert, qui va dir que el foc ja estava controlat fa gairebé tres dies i quatre morts?
Avui, a Catalunya informació repetien un tall de veu d’un responsable territorial de la Generalitat agraint la participació de pagesos i voluntaris i reconeixent el seu important i clau paper en la ràpida estabilització del foc declarat a Sarral.
Important, realment.